Mas ha comparegut conjuntament amb la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín davant les comissions legislatives de Salut i Afers Socials i Igualtat per exposar les línies estratègiques de salut mental i addiccions. Ha explicat l’estat de desenvolupament en què es troba el PISMA i un dels eixos és el de la promoció i prevenció. En aquest sentit, ha parlat d’accions que es volen dur a terme al tomb dels centres educatius.
Una de les mesures amb les quals estan treballant són en dur a terme cribratges en infants de sis anys per “detectar precoçment trastorns sobre el desenvolupament i aprenentatge per tal de poder tenir una millor intervenció i uns millors resultats”. L’objectiu és que es puguin realitzar de cara al curs 2025-2026. I ha avançat que “ha de ser una prova fàcil i que es pugui fer arribar a tots els escolars”. Afegeix que als que es detecti algun trastorn “se’l derivarà cap a circuits especialitzats”.
Des del ministeri també es preveu una revisió de l’atenció de l’atenció de salut mental al centre penitenciari per “sacsejar-la”. Es vol treballar les coordinacions els circuits interns o els protocols d’entrada i de sortida. Així mateix, també es vol treballar amb el model assistencial per la gent gran i es faran xerrades sobre salut mental i l’equilibri emocional.
“No volem un manicomi i no criem que un centre al país doni resposta a les necessitats de la salut mental”
Mas ha posat en relleu que estan treballant en el pla nacional per prevenir el suïcidi, del qual ja està en funcionament el telèfon 177 i a l’octubre es posarà en marxa el xat de suport als joves. Pel que fa a l'aplicació B-Resol, que fins ara se centrava en l'assetjament escolar, també es vol fer servir per detectar conductes suïcides i es treballarà de manera conjunta entre Educació i Salut per veure la "compatibilitat" de les dues utilitats. De la mateixa manera, estan treballant uns protocols amb les escoles davant de certs comportaments i també està previst presentar aviat una campanya de comunicació contra l’estigma perquè assenyala que “encara hi ha tabús”.
D’altra banda, ha fet un balanç positiu del primer any de la inclusió dels psicòlegs en la cartera de serveis de la CASS. Durant aquest període s’han atès 1.000 pacients i s’han dut a terme 3.800 actes convencionats a través dels 12 professionals de la psicologia que s’han adherit.
CENTRE DE SALUT MENTAL
El malestar dels veïns de l’edifici Ròdol que ha d’acollir el centre ambulatori de salut mental també ha estat present durant l’al·locució al Consell General. Ha explicat que la setmana vinent es reuniran amb la comunitat de veïns per exposar-los el projecte i trobar solucions davant dels temors sobre la confluència entre els malalts i les persones que resideixen en l’immoble. Assenyala que “es tracta de consultes externes que ens permetran doblar els circuits i canviar les dinàmiques”.
A preguntes de la consellera general d’Andorra Endavant, Noemí Amador, ha esgrimit als motius pels quals no es vol tirar endavant un centre residencial de salut mental. Ha deixat clar que “no volem un manicomi i no creien que doni resposta a les necessitats de la salut mental”. En aquest sentit, ha destacat el conveni de col·laboració pel centre que es farà a la Seu d’Urgell així com d’altres recursos com el centre rehabilitador que es durà a terme o els pisos amb suport al Solà d’Enclar. Considera que amb aquests cinc models d’habitatges, algunes de les persones que estan institucionalitzades en centres de fora podrien tornar al país. Concretament, hi ha 25 adults ingressats en centres estrangers.
Comentaris (11)