La direcció general de l’operadora sanitària explica, en relació a les pretensions d’ubicar dependències de salut mental en l’esmentat edifici, que “la voluntat i objectiu d’aquesta proposta és la de separar i dinamitzar l’atenció ambulatòria de l’atenció hospitalària, àmbits clarament diferenciats tant en les necessitats com en les característiques assistencials”. En aquest sentit, “un dels objectius de l’atenció ambulatòria en l'àmbit de la salut mental és la integració dins de la societat i fer un ús totalment normalitzat i no diferenciat”.
Dins d'aquest objectiu, “el SAAS va tenir l'oportunitat de poder disposar d’un espai totalment òptim per capacitat, espai i proximitat al centre hospitalari. Aquest factor és primordial per tenir un accés pràcticament directe dels professionals que faran el seguiment en aquest espai i poder compaginar la seva activitat en consultes amb l’activitat hospitalària”. En aquest context, continua mantenint la direcció de la institució de gestió d’equipaments sanitaris, “hem de recordar que històricament les consultes mèdiques a Andorra, tant de metges d’atenció primària com d’especialitats estan ubicades, en la seva gran majoria, en pisos particulars dins d’edificis que comparteixen la seva activitat amb la dels veïns sense cap mena de problemes”.
“El SAAS va tenir l'oportunitat de poder disposar d’un espai totalment òptim per capacitat, espai i proximitat al centre hospitalari. Aquest factor és primordial per tenir un accés pràcticament directe dels professionals que faran el seguiment en aquest espai i poder compaginar la seva activitat en consultes amb l’activitat hospitalària”
Entre aquestes consultes, recorda el SAAS, també s’hi troben “consultes de professionals que es dediquen a la salut mental sense trobar cap problema de convivència”. “Sense anar més lluny -continua el SAAS- en l’edifici el Ròdol ja existeixen consultes de professionals sanitaris, contra les quals no hi ha hagut aquest tipus de reclamació. Fet que genera dubtes ètics i morals de part dels motius que esgrimeix part de la comunitat.” Per tot plegat, i “una vegada revisades les seves demandes”, el SAAS considera que les posicions dels veïns, o d’alguns d’ells, “no són pròpies dels temps actuals i no ajuden a evitar l’estigmatització. No podem oblidar que un dels objectius d’aquesta mesura és la integració en la societat i la normalització dels usuaris de salut mental”.
Finalment, la direcció general es refereix a algunes de les manifestacions contingudes en l’article de l’Altaveu i que expressaven fil per randa el sentiment i les manifestacions fetes per una part notable de la comunitat de propietaris, i recorda que expressions referides als futurs usuaris del servei com que són “‘potencialment perillosos o poden tenir un comportament inadequat’, estan totalment fora de lloc per pacients que, recordem, són per controls ambulatoris i estables. Aquestes actituds o comportaments, malauradament, es troben en moltes persones sense cap patologia, simplement són motiu d’educació”.