Fa pocs dies, segons que han informat fonts de la institució, es va acomiadar una professional de la infermeria que des que va arribar al país deu fer més de dues dècades ha anat passant per diversos llocs de responsabilitat. Fins i tot se l’havia ubicat en càrrecs allunyats de la seva formació -com bugaderia- per mirar de minimitzar l’impacte que el seu comportament suposava. Una professional excessivament autoritària i amb poca empatia que ha estat coordinadora del bloc quirúrgic els darrers temps i a la qual finalment se li ha resolt el contracte abonant-li el que pertoca per un acomiadament no causal.
Les fonts consultades han celebrat la decisió -la sortida de la infermera- vista la mala maror que, segons les fonts, havia deixat per allà on passava i han indicat que esperen que es confirmi la voluntat de la direcció de resoldre situacions que s’han anat enquistant amb el temps. És clar, han explicat els consultats, que s’ha de mirar el cost d’aquestes sortides, perquè en la majoria de casos cal indemnitzar aquells professionals que, per al motiu que sigui, no es compti amb el seu concurs.
En cap cas es vol fer llenya de ningú, han indicat les fonts. Però sí que “s’ha de normalitzar que aquelles persones que no funcionen dins l’engranatge d’una institució com el SAAS no s’han d’eternitzar en llocs” que tot sovint, s’ha dit, es fan mig a mida i que l’únic que comporten, en no poques ocasions, és deteriorar el clima laboral i afectar el rendiment del grup, l’àrea o el servei en què han estat situats.