En tot cas, la trobada que han mantingut responsables del SAAS, amb la directora general, Meritxell Cosan, i el director assistencial, Marcos Gutiérrez, al capdavant, amb diversos representants veïnals ha estat força constructiva i ha servit, teòricament, per acostar posicions. Hi havia una vintena llarga de veïns, liderats pel president de la comunitat, l’anestesiòleg Manuel González. Molts dels assistents van mostrar cert malestar amb Creand (Crèdit Andorrà), que és propietari de diversos espais a l’immoble i que, de fet, és qui lloga locals al SAAS.
Segons fonts veïnals, a l’entitat bancària ja fa temps que se li ha manifestat el seu enuig perquè, suposadament, no hauria explicat de forma detallada quin equipament i de quina manera pretenia fer-lo encabir el SAAS. Els veïns, segons les diverses fonts consultades -el debat entre ells, en alguns casos, és qui és més sensible i qui ho és menys vers els pacients de salut mental-, defensen l’ús privatiu dels espais comunitaris i no estan disposats a què hi hagi una cessió pública del vestíbul o altres zones.
Els propietaris d’habitatges -n’hi havia una vintena llarga a la reunió- mantenen que volen mantenir l’ús privatiu dels espais comunitaris i, per tant, el SAAS ha de buscar la via per crear un circuit independent per accedir a la planta 1
Els responsables del SAAS, que haurien assumit la seva ‘culpa’ per si no havien estat prou propers o prou explicatius, han exposat el projecte i han recollit, sense comprometre’s en res més enllà d’estudiar un accés nou, els neguits veïnals. Aparentment, els propietaris d’habitatges estan preocupats pel tràfec que haurien ‘d’aguantar’ per l’increment de pacients que hi hauria a l’immoble, que ja acull altres consultes mèdiques des de fa molts, moltíssims anys.
L’equipament de salut mental que es projecta al Ròdol té tres tipologies de pacients, per dir-ho d’alguna manera: adults, de conductes addictives i infantojuvenils. En tots els casos són consultes ambulatòries. Adults i pacients amb addiccions acudirien a unes instal·lacions a la planta -1 que ja tindrien el seu propi circuit. Segons els veïns, aquesta part del dispositiu no genera cap intranquil·litat. El que es demana és una solució per al dispositiu infantojuvenil localitzat a la planta 1.
És a dir, que els usuaris d’aquest servei -que podrien ser una trentena al dia, amb una entrada i sortida, sense més-, no hagin d’accedir pels mateixos espais comunitaris que els veïns. Que es construeixi un circuit propi. I el compromís del SAAS és estudiar si això és viable tècnicament. És a dir, què comportaria fer un accés independent. Perquè si hi ha una pèrdua de metres, haurien explicat els responsables de l’operadora sanitària als veïns, potser l’equipament ja no donaria la resposta que es pretén.
En tot cas, els veïns esperen que el SAAS faci l’estudi tècnic corresponent i que analitzi, si escau, si hi ha hagut alguna deficiència per part de la propietat dels espais quant al fet d’haver hagut de sotmetre el projecte del llogater, en aquest cas el SAAS, a l’autorització de la resta de propietaris. S’espera que aquest contacte hagi rebaixat la tensió i més aviat que tard puguin iniciar-se les obres de remodelació dels espais sense que s’hagi de demorar en excés l’execució del projecte.
Comentaris (3)