Malgrat la sanció, diverses fonts hospitalàries han mostrat el seu malestar i desacord amb la decisió adoptada, entenent que és excessivament lleu. Més encara quan no és el primer expedient que s’obre al mateix metge i, també com en les ocasions anteriors majoritàriament, tot plegat està vinculat al seu comportament i males maneres habituals. De fet, hi ha tot un corrent de l’hospital que no entén com pot ser que el facultatiu no fos acomiadat de manera fulminant.
I és que va anar d’un pèl que l’home no acaba agredint la infermera. Era un cap de setmana de guàrdia. La professional d’infermeria, que feia el seu torn amb la companya de servei, va advertir la necessitat de dur a terme un tractament que necessitava de la presència del metge. Per aquest motiu va contactar amb el traumatòleg de guàrdia, que es va negar en rodó a fer acte de presència al centre sanitari.
De fet, el facultatiu en qüestió ni és ni el primer ni l’últim que no acudeixen a les guàrdies. N’hi ha que fins i tot, pel motiu que siguin, ni tan sols romanen al país. No era el cas aquella nit del traumatòleg, que veient com la infermera feia constar la negativa del facultatiu en un programa informàtic d’incidències al qual també tenia accés, va acabar presentant-se a l’hospital per demanar explicacions a la infermera.
La situació va pujar molt de to, amb el metge fora de sí increpant la infermera, fins i tot en presència d’alguns pacients que no entenien res. També hi havia la companya de torn de la infermera vilipendiada i un altre metge que va haver d’intercedir per frenar el traumatòleg i, fins i tot, dissuadir-lo de passar a l’agressió física. L’incident va aixecar forta polseguera.
Però la direcció del SAAS va mirar que passés del tot desapercebut i va ser per la pressió d’altres companys de professió de la increpada -sense que ni tan sols el Col·legi d’Infermers, que hagi transcendit, tingués un paper gaire actiu ni rellevant en defensa de la professional de la infermeria afectada- que finalment es va expedientar el facultatiu ara sancionat.