L’escenari s’ha d’aclarir en breu. Fins al punt que en les properes hores l’ONG podria anunciar si finalment concorre o no ho fa. Dilluns s’acaba el termini de presentació de les ofertes i, hores d’ara, sembla clar que n’hi haurà almenys tres a les quals s’hi podria afegir la de la Creu Roja. “Que podem participar al concurs i que aquest servei ja el vam prestar en el passat està clar; una altra cosa és si volem concursar o no”, han coincidit a dir gairebé idèntica dues fonts diferents de l’ONG. La següent frase seria “ni confirmo ni desmenteixo” que es presenten.
Però a hores d’ara hi hauria més números d’un sí que d’un no per al desencís i malestar de les empreses pròpiament dites del sector, que fa temps que es preparen per a aquest concurs o que volen retenir la concessió que han ostentat des de fa anys. El contracte que formalment signa el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) amb l’adjudicatari és per a quatre anys ampliables el dos exercicis més. El preu l’establirà cadascuna de les ofertes i serà un element clau per adoptar la decisió en relació a la concessió del transport sanitari no medicalitzat.
El servei s’ha de prestar, a banda de l’horari diürn, també de nit a diferència del que es fa fins ara (que la tasca nocturna l’assumeixen els bombers) i les empreses postulants han de tenir un mínim de deu vehicles, tots de tracció integral, dels quals vuit plenament operatius i els altres dos de substitució. Hi ha una base central a Escaldes (a la seu del SAAS i facilitada gratuïtament per aquest) i les concurrents han de disposar de dos bases més: una a cada vall. Això és, a la Massana i a Canillo.
Més enllà de la Creu Roja, s’ha dit, hi hauria sobre la taula tres propostes més. La que de ben segur formalitzarà Ambulàncies del Pirineu (ADP), que és la controvertida concessionària actual i que ja havia prestat serveis en una etapa anterior quan dues empreses es repartien un pastís que encara cueja per la Batllia. Una altra proposta l’haurien de formalitzar Ambulàncies Carlemany i Ambulàncies Valira, dues de les firmes més joves del sector al Principat i que van néixer gairebé de forma exclusiva per concórrer a un concurs que arriba molt tard respecte de les previsions inicials.
Inicialment, i per qüestions de logística i d’altres, Carlemany i Valira s’aliarien i tindrien com a rerefons el suport d’Ambulàncies Egara, un petit monstre del sector, per bé i per mal, a Catalunya, i que en certa forma, o sense la certa, és qui realment controla Valira. Finalment, la darrera proposta vindrà d’una altra aliança. La que constituiran probablement més enllà del concurs SAS Ambulàncies, col·lateralment hereva d’Ambulàncies de les Valls, i l’espanyola SSG, un grup de serveis sociosanitaris amb seu central a Andalusia, on opera majorment juntament amb Catalunya i les Balears. La societat andorrana i l’espanyola estarien a punt de formalitzar una aliança prou potent, segons que han indicat.
El director mèdic del Grup SSG és l’urgellenc Ricard Armengol, amb una notable experiència en la gestió sanitària i de les emergències mèdiques. Tant en el sector privat com és ara al cas, basat a Sevilla. Armengol és un dels grans avals de la proposta que pretenen avalar els hereus d’Ambulàncies de les Valls. L’urgellenc ha ocupat diversos càrrecs al govern de Navarra, a l’Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya (per exemple, va ocupar la direcció d’Ordenació Territorial i Participació Ciutadana del CatSalut).