El projecte de llei reguladora de les professions titulades de salut ja està a tràmit a seu parlamentària. Es tracta d’un text llarg, amb fins a 74 articles dividits en dos títols. Un d’aplicació més general a tots els col·lectius un altre amb diversos capítols, que defineix cadascuna de les activitats, des dels psicòlegs als podòlegs passant per logopedes, infermers, metges o ortopedistes, entre altres. I, lògicament, les habituals disposicions finals.
Un dels punts que havia aixecat més rebombori durant la negociació de com seria la legislació era l’ús del català per part d’aquests professionals. I la resolució, en certa forma, es pot dir que ha estat salomònica. Així, l’article 8 regula els requisits d’accés a l’exercici i, entre ells, es fixa que cal “estar en possessió d’un diploma oficial de llengua catalana de nivell B2 o (...) superior” emès o reconegut pel Govern.
El text estableix un règim d’infraccions i sancions; les més greus poden arribar a suposar fins a 50.000 euros de multa i quatre anys d’inhabilitació
Ara bé, la disposició transitòria segona estableix una excepció: “Queden dispensats de l’obligació de justificar el nivell B2 de llengua catalana els professionals titulats de la salut que hagin estat autoritzats per exercir la professió abans de l’entrada en vigor de la Llei i que estiguin degudament inscrits al col·legi professional corresponent”. Per tant, cap dels que ja estan al país necessitaran aquesta titulació. Això sí, el text avisa que això “s’entén sense perjudici de l’obligació (...) d’utilitzar la llengua catalana de conformitat amb el que estableix la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial”.
Una fórmula similar es fa servir per establir el requisit de tenir el títol oficial d’ensenyament superior de l’especialitat que es practiqui. Els nous professionals hauran d’acreditar que en tenen. Els ja establerts en queden dispensats si estan autoritzats i formen part del col·legi professional corresponent.
En tots dos casos -s’exerceixi actualment al país o s’arribi posteriorment a l’aprovació-, la llei els obliga a fer formació continuada per “actualitzar, ampliar i millorar els coneixements, les habilitats i les aptituds (...) davant l’evolució científica i tecnològica així com davant les demandes de la societat i del mateix sistema de salut”. Govern i els col·legis fixaran terminis i condicions per dur-la a terme i els segons seran els qui identifiquen les necessitats i la promoguin.
Un altre punt que havia generat certa controvèrsia en com es regulava qui havia de tenir la titularitat d’un centre sanitari i, sobretot, quins requisits havia de complir. Finalment, la llei apunta que si és una o més persones físiques, totes elles han d’estar col·legiades i disposar d’autorització per a exercir. Si recau en una persona jurídica, és a dir, una societat, al seu òrgan d’administració haurà de tenir, com a mínim, un professional de la salut amb el vistiplau per treballar al país i que sigui treballador per compte propi. I si al centre hi ha diverses activitats, un de cada.
La llei establirà un ampli règim sancionador, identificant les diferents infraccions. Les més greus poden suposar multes de fins a 50.000 euros, a banda de la inhabilitació per un termini de fins a quatre anys. Prescriuran al cap d’aquest mateix termini. Pel que fa a les greus, les sancions poden anar dels 1.001 als 10.000 euros, amb prohibició per a exercir durant un màxim de 24 mesos.
Un cop entri en vigor, la Llei donarà un termini màxim de dos anys als col·legis professionals ja existents, que són reconeguts en la disposició addicional primera, per adaptar els seus estatuts. Durant aquest temps, els actuals seran vàlids, tret d’allò que contradigui el text.
Comentaris (25)