Les manifestacions de familiars i sanitaris del centre sociosanitari, incloses diverses metgesses, deixen clar que la gestió dels primers dies de la pandèmia van ser caòtics, queda clar que no hi havia material adient -per molt que Escrig hauria dit que ja tenien el que havien de tenir- i pràcticament tots els sanitaris evidencien que va ser la direcció que contra la seva voluntat els va ordenar que es retiressin les mascaretes “per no espantar” ni els usuaris ni els seus parents.
El cas es podria reobrir si apareixen nous elements per investigar o els afectats o implicats que ho vulguin tenen de marge fins al proper març per iniciar actuacions davant de la Batllia. La fiscalia ho tanca provisionalment sostenint la seva posició en un informe forense que va sol·licitar el 6 de desembre del 2021 i que va haver de reclamar posteriorment en tres ocasions (el 3 d’octubre de l’any passat i el 13 de febrer i el 6 de juny d’aquest 2023). L’informe, signat el 20 de juny, no va arribar a la fiscalia fins uns dies més tard.
De la resolució de la fiscalia, a la qual ha tingut accés l’Altaveu, sobta que com aquell qui diu només s’analitzi si hi ha motius per considerar que hi va haver negligència en les morts dels dos usuaris els familiars dels quals van interposar una denúncia ja el 26 de novembre del 2020 interessant que s’indagués si hi havia hagut un cas d’homicidi per imprudència. A ningú no escapa que van ser 47 els residents al Cedre que van morir en aquella primera fatídica onada de la pandèmia.
De fet, pràcticament nou de cada deu víctimes que hi va haver en aquell moment al país eren interns del centre sociosanitari dependent del SAAS. Però res de tot això no es diu en la resolució, on queda clar que es va demanar informació i documentació tant a l’operador sanitari com al ministeri de Salut. Com s’ha dit, s’ha pres declaració als dos denunciants, algun altre familiar de resident i a diversos professionals del centre i comandaments intermedis tant del SAAS com del ministeri. De Salut i d’Afers Socials. Mai cap alt responsable de res. Menys encara, com s’ha dit, la citada Escrig.
Tots els professionals del Cedre declarants, entre els quals l’infermera que va estar diversos dies intubada a l’UCI degut a la Covid, coincideixen en afirmar com de caòtic van ser els primers dies, que hi havia una evident manca de material i com la direcció del centre exigia que es retiressin les mascaretes, quan molts dels professionals ja les usaven com a mesura de precaució, perquè no espantessin els usuaris i perquè “no n’hi havia per tant”.
RAONAMENT
Un passatge clau que usa el fiscal per arxivar la investigació de l’informe fet pel forense és el que diu que “no es pot determinar, medicolegalment i de manera objectiva i fefaent, que hagi existit mai mala praxi derivada de les actuacions generalitzades per part de qualsevol operador sociosanitari del CSS El Cedre, inclosa la seva direcció” i que “no es pot determinar que la transmissió del virus a ambdós interessats, fos conseqüència de manera inequívoca d’una negligència per part del persona del CSS El Cedre tenint en compte que podria haver existit entre altres etiologies una transmissió entre residents, en presentar l’evolució de la malaltia, un període asimptomàtic infecciós”.
“No es pot determinar, medicolegalment i de manera objectiva i fefaent, que hagi existit mai mala praxi derivada de les actuacions generalitzades per part de qualsevol operador sociosanitari del CSS El Cedre, inclosa la seva direcció”
Certament, el mateix forense manté que “tractant-se d’una malaltia vírica de transmissió respiratòria/aèria, l’ús de mesures d’higiene, entre altres, l’ús de la mascareta i EPIs, té un paper fonamental en la protecció enfront a la transmissió de la mateixa”. I això porta el fiscal Borja Aguado a afirmar que “a la vista de totes les actuacions practicades i de la nombrosa documentació incorporada, es desprèn que haurien existit actuacions al CSS El Cedre que, des d’un punt de vista mèdic, no serien les més idònies en el context de la pandèmia per SARS-CoV-2”.
Amb tot, manté Aguado, “de les actuacions practicades es desprèn que en els primers dies de la pandèmia, que són els que han estat objecte d’investigació, no existia un consens científic-sanitari en relació amb les mesures de seguretat que s’havien d’adoptar en relació amb la gestió del SARS-CoV-2 més enllà de les pautes generals en relació amb altres malalties infeccioses”. I, per tant, de conformitat amb l’informe medicoforense “no és fins el dia 17 de març del 2020 que els protocols mèdics normatius estableixen de manera clara la utilització d’aquest tipus de mesures de seguretat, raó per la qual conclou el pèrit forense que no es pot concloure que hagi existit una mala praxi sanitària o trencament de la ‘lex artis’ aplicable”. Per tant, avala el caos i el que pogués passar en ell.
Per tant, i addicionalment, diu la resolució de la fiscalia notificada aquest dimarts, “malgrat es pogués arribar a constatar una eventual negligència atribuïble a alguna persona, resulta que des del punt de vista medicoforense no resulta possible establir un nexe de causalitat inequívoc, segons requereix el dret penal, entre les eventuals negligències i les defuncions analitzades”. En conclusió, i “sobre la base de les actuacions practicades i amb la informació que disposem en aquest moment, no existeixen elements suficients de la comissió de cap activitat delictiva”.