La decisió de l’arxiu de les actuacions s’acaba de comunicar aquest matí a representants de les famílies que van denunciar els fets amb un dossier composat per documents, missatges i fins i tot àudios on suposadament evidenciaven que s’havia actuat de forma indeguda i que no s’havia respectat ni la més mínima voluntat de prevenció o prudència usant, per exemple, les poques mascaretes que en els primers moments de l’esclat del coronavirus tenia el centre. En aquest sentit, encara avui, els denunciants recordaven encara avui que les primeres setmanes després de l’aparició massiva de la Covid, molt del material que resultaria essencial per mirar de contenir la transmissió del virus “estava tancat a pany i forrellat en un armari del despatx de la directora, Mercè Escrig”.
Segons les fonts consultades, la fiscalia, que fa dos anys tenia plenament activa la investigació i va prendre declaració a diverses persones relacionades amb la gestió del centre i, també, amb l’ús de la residència dependent del SAAS, basa l’arxiu de les actuacions en l’informe d’un forense que, segons les parts consultades, recorda que fins al 17 de març no hi havia cap protocol establert per actuar davant la Covid. I que després, un cop acordat el tancament o reclusió del Cedre, no es pot assegurar si hi va haver un ús adequat o no del material i, en tot cas, tampoc es pot garantir la necessària connexió d’aquest fet amb les defuncions hagudes, amb la qual cosa no es pot arribar a la conclusió que hi hagués ni mala praxi ni negligència.
Però sí que és clar que el 87% de les defuncions hagudes durant la primera onada de la pandèmia es van concentrar totes al Cedre, on hi va haver fins a 47 morts entre els residents al centre. La fiscalia, en comunicar l’arxiu de les actuacions, també ha fet saber als representants de les famílies que van denunciar el que consideraven una negligència punible des del punt de vista penal que tenen de marge fins a final de març de l’any que ve per dur a terme qualssevol altra acció legal atès que les actuacions no prescriuen fins al cap de quatre anys dels fets, segons que han explicat fonts properes als familiars que han rebut la notificació.
Les esmentades famílies, que han rebut “amb ràbia i indignació” la comunicació, que arriba “poc temps després d’unes eleccions que han tornat a revalidar els mateixos”, estan analitzant tot just ara el contingut de la resolució i de l’informe forense que sustenta la decisió de la fiscalia. En aquest cas, qui ha dirigit les diligències en el ministeri públic és el fiscal adjunt Borja Aguado. Les famílies denunciants han de posar en coneixement dels seus advocats la documentació que se’ls acaba de notificar i no descarten qualssevol tipus d’actuació, sabedors, asseguren, que “la separació de poders a Andorra és inexistent o pràcticament inexistent” i estem “davant una decisió més política que judicial”. En tot cas, l’afer ara per ara ja no ha arribat a la Justícia perquè la fiscalia, en no observar indicis de delicte, ja no ha traspassat el cas a la Batllia.