El decret aprovat dilluns pel Govern i que suposa una flexibilització notable de les mesures per mirar d’aturar la propagació de la Covid incloïa una referència al fet que podien tornar les visites a l’hospital. I que la direcció del centre havia d’establir com es podien dur a terme aquestes visites. La traducció d’aquest enunciat a la pràctica ha estat ampliar d’una franja de visita al dia a dues. És a dir, fins ara s’hi podia anar o bé de 12 a 15 hores o de les 18 a les 21 hores. En un sol dels dos torns. Ara s’hi pot acudir els dos torns. Però sempre la mateixa persona. Amb passi Covid i mascareta FPP2.
És la restricció a una sola persona de la família (o cercle d’amistats) el que origina malestar entre moltes famílies, més enllà que algunes consideren que no hi ha una atenció prou empàtica i humana. Que hi ha certa deixadesa. Cert, que el que hi ha és molt cansament entre els professionals sanitaris i, en entre alguns treballadors, malestar amb decisions dels superiors. L’equilibri és sempre complicat de trobar. Ara bé, en el fet que caldria ampliar el règim de visites sí que hi ha un cert consens social, per dir-ho d’aquesta manera.
La reclamació no és tan sols a Andorra. En altres llocs, a Catalunya mateix, hi ha força polèmica sobre la necessitat de possibilitar més visites als malalts, als pacients. I hi ha un debat força intens. Al Principat, la situació podria acabar arribant als tribunals. Potser no com a eix central d’una demanda, o d’una acció penal, però si com un ítem més en el marc d’una querella per mala praxis o similar, segons que ha pogut saber l’Altaveu, en relació amb una persona que, malauradament, va acabar perdent la vida.