Orihuela, que va perdre el seu pare durant la pandèmia encara que tècnicament la defunció no va ser directament causada per la Covid -una situació que també ha lamentat i criticat durament en la seva explicació pública i en directe per les xarxes socials- considera “una vergonya” que tot plegat quedi en no-res i creu que es tracta d’un “atropellament a la justícia” que a parer seu evidencia que “no hi ha separació de poders”. Perquè al seu entendre és “una maleïda decisió política”. “I no quedarà així.”
Com havia fet durant temps, Andrés ha tornat a aparèixer a les xarxes per exposar el seu parer en relació amb la resolució de la fiscalia. Ha destacat la feina dels funcionaris del ministeri públic i també ha lloat la tasca duta a terme durant els professionals sanitaris durant la crisi del coronavirus. Però sense dir noms, ha estat molt dur amb la directora que hi havia en l’inici de la pandèmia al Cedre i també, “amb el directora de la directora i el director del director de la directora i vosaltres ja m’enteneu”. De fet, explica Orihuela, ja l’havien advertit que si la comunicació de qualsevol decisió es feia abans de les eleccions generals seria una cosa i que si es feia després, en seria una altra.
Entre altres moltes coses, i després de deixar clar que la gent gran té dret a gaudir i a viure per molts anys que tinguin, Orihuela lamenta que “la mort de 47 persones no pesa prou” per buscar responsabilitats i s’ha mostrat profundament decebut amb el fet que s’estableixi com a data clau el 17 de març del 2020 a partir de la qual sembli que tot estigui justificat. Andrés critica que en la resolució de la fiscalia pràcticament no es parli de la direcció del Cedre i del fet que “hi va haver una persona que va tancar a pany i forrellat les mascaretes al seu despatx i va marxar d’Andorra a visitar els seus pares”.
Un dels dos promotors de la denúncia, que sent “vergonya” per la decisió i pel fet que altres familiars de les altres moltes víctimes del coronavirus al Cedre hagin preferit quedar-se amb els braços plegats, ha esmentat, per exemple, la manca de recursos humans i, també, el fet que es van usar bosses d’escombraries com a EPIs per la manca de material. Fins al punt com que ni bosses de deixalles no hi havia, es van arribar a netejar i reutilitzar plàstics ja usats.
Comentaris (7)