Clam al SAAS perquè es posi ordre a Salut Mental i s’aclareixi el comportament del cap de servei

Hi ha una insatisfacció generalitzada amb Carlos Mur, que ja va veure, per exemple, com des d’Institucions Penitenciàries es formalitzava una queixa al ministeri de Salut per la deficient atenció psiquiàtrica als reclusos

La ministra Helena Mas, el psiquitra Carlos Mur i el director assistencial del SAAS, Marcos Gutiérrez. SAAS

L’hospital és una olla de pressió en relació amb el servei de Salut Mental i, especialment, amb el seu cap. Fins al punt que una part molt important de la plantilla del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) -sense que ni el comitè d’empresa ni la branca de l’USdA s’hagin posicionat ara per ara- reclama a la direcció de la parapública que es posi ordre al servei i s’aclareixi la situació de Carlos Mur. El seu comportament està constantment qüestionat i aquesta no és la millor fórmula per fer avançar un departament clau en un moment extremadament delicat per a la salut mental com a patologia.

Diverses fonts consultades al llarg dels darrers dies, des que va començar a ser de domini públic l’eventual incident protagonitzat per Mur i que el SAAS ha negat a partir del moment que va transcendir la qüestió a través del ‘Diari d’Andorra’, han deixat constància del malestar intern i la decepció que està generant Mur a l’hospital. Més enllà del dubtós aterratge al Principat -al SAAS de manera general encara no s’entén com un professional amb les acusacions que tenia (i té encara) per la seva gestió de la pandèmia en els centres sociosanitaris de la comunitat autònoma de Madrid- sembla clar que el psiquiatra no estaria responent a les expectatives generades. I, potser, indiquen les fonts, potser Andorra tampoc no està convencent les intencions inicials que tingués Mur entre cella i cella. També queda clar que hi ha bàndols i guerres internes (i externes).

Més enllà del dubtós aterratge al Principat amb greus acusacions que té a Madrid sembla clar que el psiquiatra no estaria responent a les expectatives generades, i sobretot el que es qüestiona és la feina i el comportament del psiquiatre

De fet, algunes fonts han ressaltat que hauria estat cercant una sortida que per ara no té lligada però que podria acabar confluint. Però sobretot el que es qüestiona és la feina i el comportament. Sobre el primer cas, diverses fonts, pacients i companys sanitaris consultats inclosos, han recordat que no és estrany que no es presenti en reunions, deixi desatesos pacients o mostri indiferència en segons quines trobades. Més encara, hi hauria hagut ja fa un temps des d’Institucions Penitenciàries una queixa al ministeri de Salut per la desatenció que Mur faria dels reclusos que necessitaven tractament psiquiàtric, deixant-ho tot en mans d’un altre professional.

Hi ha companys que pràcticament no el veuen a l’hospital malgrat que hi haurien de coincidir i destaquen que el psiquiatre, aragonès, té altres interessos clínics que van molt més enllà de visitar pacients o organitzar el servei. Alhora, no s’entén que si hi ha manca de recursos, de vegades reconegut i lamentat per ell mateix, no s’hagi allargat l’estada a l’hospital d’un psiquiatre del servei que ha arribat a l’edat de jubilació i que finalment no hauria allargat l’estada malgrat haver-ho sol·licitat.

EL MISTERIÓS ‘PACIENT VIP’ 

La segona gran pota que genera dubtes i malestar és el comportament de Mur, sovint altiu i fins i tot amenaçador, segons diverses fonts, algunes de les quals tenen contactes relativament habituals amb ell per qüestions professionals. L’incident esmentat, que hauria succeït fa uns 20 dies, hauria estat el detonador de tot plegat i el fet que hagi esclatat el malestar intern. Un bon dia va aparèixer malmès el despatx on exerceix a l’hospital Mur. El psiquiatre hauria estat l’últim, aparentment, en passar per aquell espai.

Just el dia abans, el cap del servei de Salut Mental hauria rebut una trucada -l’interlocutor o interlocutora no està clar- que hauria desencadenat la suposada ira de Mur. Certament, en produir-se la comunicació més enllà de les 5 de la tarda, la secretària del departament hauria marxat i el psiquiatre s’hauria quedat sol al despatx. L’endemà apareixerien portes i parets malmeses. Que hi havia danys és un fet. On difereixen les versions és en l’autoria. El personal de l’hospital es decanta majoritàriament en què hauria estat Mur l’autor dels cops que hauria malmès l’estança.

El suposat ‘estudi’ fet per la direcció assistencial encapçalada per Marcos Gutiérrez hauria conclòs que no hi havia evidències clares que el metge hagués estat l’autor de l’acció que hauria causat el desperfecte

Carlos Mur ho ha negat rotundament i el suposat ‘estudi’ fet per la direcció assistencial encapçalada per Marcos Gutiérrez hauria conclòs que no hi havia evidències clares que el metge hagués estat l’autor de l’acció que hauria causat el desperfecte. Entre altres coses perquè Mur no presentaria, a parer del número 2 de l’hospital en l’àmbit sanitari, lesions a les mans compatibles amb els danys a porta i paret. Altres fonts del SAAS asseguren haver vist la tarda de la descoberta Mur amb la ma botida. 

L’explicació del psiquiatra seria que aquella tarda hauria acudit a la consulta un pacient que es va posar extremadament agressiu -situació que no és anormal-, que el va haver de contenir i que hauria estat l’ira de dit pacient el causant dels desperfectes. Però Mur no ha revelat mai l’identitat de dit pacient al·legant que es tracta d’algú molt conegut -hauria parlat d’un ‘pacient vip’ i que el secret professional i el dret a la privacitat en la salut del pacient l’impediria dir qui seria el causant de tot plegat. “Seria un pacient tan vip que no consta enlloc ni ningú sap que existeixi”, han explicat les fonts consultades.

Dos dels desperfectes detectats.

En tot cas, les mateixes fonts han exposat que el tracte que ofereix Mur massa sovint -té diferents posats, això també han coincidit a dir-ho els consultats, i també sabria actuar amb gentilesa, per exemple- és agressiu. I que els cops en taules o cadires per evidenciar el seu descontent o la seva desavinença amb quelcom que el contrariï és més normal del que hauria de ser. Alhora, la seva implicació professional tampoc no seria l’esperada.

I el malestar intern també passa per l’aliança entre el psiquiatre i la coordinadora de salut mental que deixa al marge, per dir-ho finament, professionals que fa anys i panys treballen a la casa amb prou bons resultats. Una altra cosa és la manca de recursos que mira de resoldre la direcció general. En tot cas, al SAAS el que es reclama és que es cridi a capítol qui toqui i s’aclareixin les coses sense pal·liatius. “Històricament al SAAS s’ha tendit massa a tapar les coses”, han indicat unes fonts que exigeixen un canvi de rumb a Salut Mental.

Etiquetes: