Una de cada deu persones grans del país pateixen alhora fragilitat física, emocional i nutricional

La jornada en qüestió permet posar en comú, entre professionals dels diferents territoris esmentats, els diversos projectes de recerca i hospitalització. Per primera vegada especialistes portuguesos en geriatria s’han sumat a una iniciativa com la que es du a terme avui, tal i com ha destacat el cap del servei de geriatria de l’hospital públic de Navarra, Nicolás Martínez. Els càrrecs més institucionals que han introduït la jornada, com la consellera comunal d’Afers Socials, Maria Nazzaro; la directora general del SAAS, Meritxell Cosan; el director general del servei navarrès de salut Osasunbidea, Alfredo Martínez; i la ministra de Salut, Helena Mas, han fet incís en el repte que suposa l’envelliment de la població per a qualsevol sistema de salut.

Cosan, rememorant els seus professors en l’època d’estudiant de medicina, ha fet un clam per “donar vida als anys i no només anys a la vida”. I Mas, la ministra, després d’encoratjar els assistents a “participar, escoltar i debatre” per obtenir una visió de l’envelliment millor, ha fet una crida a treballar per “un futur on envellir sigui sinònim de salut, benestar i dignitat”. Al seu torn, el dirigent sanitari navarrès ha advertit que el repte de l’envelliment serà, en el temps, major que l’embat que va plantejar el 2020 la Covid. I, en aquest sentit, ha ressaltat la necessitat de respondre “amb la mateixa audàcia i la mateixa capacitat de reacció que llavors”.

Alfredo Martínez també ha posat de relleu la necessitat d’empènyer vers una coordinació més àmplia per tal d’obtenir “processos assistencials que donin millors resultats”. D’aquí que sia cabdal que geriatres treballin de bracet amb especialistes amb medicina interna i neurologia però també amb infermers o fisioterapeutes. Tot plegat perquè les persones en general “arribin a grans en bon estat de salut” perquè, en cas contrari, i vist l’envelliment de les societats actuals, es viurà “un gran problema als sistemes de salut”. No s’aconsegueix res, ha ressaltat Martínez, per exemple, que es guareixi una persona gran d’una malaltia interna si la setmana següent cau, es fractura el fèmur i ha de tornar a ingressar a l’hospital.

PREVENCIÓ

La responsable del servei d’Envelliment del SAAS ha posat de relleu, com fa tot sovint, de la importància de la prevenció i poder diagnosticar amb temps per tal de pode dur a terme iniciatives d’estimulació cognitiva i exercici físic. Eva Heras ha repassat les iniciatives de recerca que es fan a Andorra en matèria de gent gran, com el programa poblacional APTITUDE, el reforç físic que es fa en pacients oncològics perquè puguin suportar millor els tractaments a què s’han de sotmetre o l’assistent de veu Alexa, que fa costat a malalts convalescents de patologies com pot ser un ictus.

Heras ha explicat que a partir dels cribratges que es fan en el marc d’APTITUDE, que actualment s’està realitzant a la Massana -faltarà Encamp i Ordino- s’han dut a terme “moltes derivacions” cap a especialistes com poden ser otorinolaringòlegs, oftalmòlegs o simplement al metge referent. El programa permet detectar “problemes cognitius, nutricionals o emocionals” i a partir d’aquí es miren “d’implementar intervencions i acompanyaments”. Quan has detectat un cert nivell de fragilitat, ha explicat la doctora Heras, els pacients en qüestió s’inclouen en el programa AMICOPE.

Aquest programa, que es fa amb el suport i col·laboració dels comuns, comporta dues hores i mitja d’activitats a la setmana durant dotze setmanes seguides. És a dir, tres mesos. “Només el fet de socialitzar ja els ajuda”, ha reconegut la responsable del servei d’Envelliment del SAAS. Heras ha explicat que el 10% de les persones que se sotmeten al programa APTITUDE acaben fent el salt al programa AMICOPE. I són aquelles persones grans més vulnerables perquè sumen fragilitat física, emocional i nutricional com a mínim.

Heras, que s’ha tornat a referir a l’eina tecnològica que ha de permetre més aviat que tard convertir-se en una APP que serveixi a cada persona per anar-se autocontrolant, ha explicat que moltes de les persones que acudeixen al programa AMICOPE, després dels tres mesos indicats, voldrien que “s’hi donés continuïtat”. I que aquest fet l’haurien de poder assumir els comuns en comú acord amb l’atenció primària. “És molt important la continuïtat, els beneficia moltíssim”, ha ressaltat la responsable del servei d’Envelliment, que ha ressaltat que la majoria de corporacions parroquials són molt sensibles i conscients de la importància de tenir cura de la gent gran, i que totes les institucions tenen els seus propis departaments per oferir dit suport.