Fa temps que el jove la fa gruar, tant als seus familiars, com a l’hospital quan hi està internat. El noi pateix diferents trastorns mentals associats a l’addicció als estupefaents. Però no és conscient de la seva situació i el comportament agressiu va a més amb el temps, generant un elevat desgast tant entre els altres usuaris del servei com entre els seus professionals, víctimes d’algunes agressions físiques i de constants amenaces, algunes de les quals haurien estat recentment denunciades.
Tot plegat s’hauria complicat una mica més el 3 de novembre quan en el marc d’una teràpia grupal, el jove hauria fet un petó a una altra usuària que hauria manifestat obertament que no tenia cap intenció ni voluntat de ser petonejada. Arran d’això es va activar el codi lila. I haurien intervingut els professionals sanitaris pertinents i la policia, que veient que es tractava d’un intern per ordre judicial va fer les corresponents diligències i va trametre els informes necessaris a l’autoritat judicial.
El suposat agressor va ser ‘aïllat’ en dependències de l’antiga unitat infantojuvenil de Salut Mental, on romandria. Segons les diverses fonts consultades, aquell abús va ser la gota que va fer vessar el vas i el SAAS mateix va pretendre interposar una denúncia contra l’usuari, per tot el reguitzell de problemes que ja havia estat protagonitzant fins llavors. L’acció, però, no va ser acceptada i només es va aixecar una mena d’acta de manifestacions.
Caldria un internament en una unitat intermèdia de la qual Andorra no gaudeix. Alhora, com que el país no disposa tampoc dels convenis internacionals que possibilitin fer internaments forçosos a l’estranger, només es podria fer in ingrés fora amb el consentiment del jove
Uns dies després, tant familiars de la usuària suposadament en nom seu, per l’abús sexual del qual havia estat víctima, com alguns professionals per les amenaces que contínuament perceben, haurien interposat sengles denúncies que s’haurien d’haver annexat a l’expedient judicial del jove, que ha estat internat en altres centres sense que hagi servit per reconduir la seva situació. Segons les fonts consultades, els professionals continuarien sent el focus de l’ira del jove, sobre el qual, que se sàpiga, l’autoritat judicial no ha adoptat cap nova mesura.
Els professionals sanitaris estarien convençuts que si tot el comportament del jove es deu a les seves patologies mentals derivades d’un elevat consum especialment de marihuana des de fa gairebé una dècada, caldria un internament en una unitat intermèdia de la qual Andorra no gaudeix. Alhora, com que el país no disposa tampoc dels convenis internacionals que possibilitin fer internaments forçosos a l’estranger, només es podria fer in ingrés fora amb el consentiment del jove. Però això és impossible donat que no assenteix que tingui cap problema.
I això que el jove ha protagonitzat diversos altercats, especialment a Sant Julià, i se l’ha arribat a controlar -no pas massa dies abans que se’l tornés a ingressar a Salut Mental- amb més de 100 grams d’haixix al damunt. Des de l’hospital s’esperen noves directrius judicials que no arriben a l’hora que la família del jove estaria treballant per incapacitar-lo i d’aquesta manera que fos possible l’internament que es considera que seria necessari, atès que tampoc no es creu que un ingrés al centre penitenciari canviï res.
En tot cas, a Salut Mental sí que el cas d’aquest jove -que sense manies hi ha més d’una vegada que desfà els fàrmacs que té prescrits i els acaba esnifant, segons algunes fonts- ha fet incrementar més encara el desgast i relatiu malestar que fa un temps que s’hi viu. Cert és que les percepcions que hi ha entre els professionals sanitaris de la unitat difereix força entre uns i altres. Però la situació que es viu amb aquest pacient és manifestament crítica en general.