Molins i Maluenda s’han mostrat molt contundents alhora que, tot i que de forma discreta, immensament feliços i satisfets per la decisió judicial. Molins ha arribat a dir que ara “torno a confiar amb la Justícia” perquè havia arribat a témer una sentència condemnatòria per mirar de tapar tot un seguit d’anomalies que hi ha hagut no ja durant els 22 mesos que Besolí i Rosell han estat a la presó sinó, fins i tot, durant el dos anys previs en què la policia i la guàrdia civil, sota la batuta de la fiscalia anticorrupció espanyola, van estar suposadament investigant de manera secreta. Els dos advocats no han descartat, ans el contrari, que puguin emprendre accions contra l’Estat espanyol atesa la gravetat dels fets i “el terrible dany sofert pels seus clients”.
Una vegada la resolució absolutòria sigui ferma es decidirà reclamar contra l’Estat espanyol, sigui via demanda administrativa o a través de querelles criminals per prevaricació contra la jutge
Han deixat clar, això sí, que cal que la sentència dictada aquest dimecres per l’Audiència nacional esanyola sigui ferma. Després decidiran amb tota contundència. Perquè la resolució guanyi fermesa cal que la fiscalia no recorri contra la decisió. Però vist els tocs constants de la resolució i el ridícul fet durant la vista oral, és poc factible que hi hagi un recurs. Després, hi pot haver des d’una demanda administrativa per mal funcionament de la Justícia que comportaria una indemnització econòmica -Molins ha informat que la jurisprudència estableix en uns 70 euros la compensació per cada dia passat a la presó de manera indeguda- fins a una querella criminal per prevaricació contra la jutge instructora, Carmen Lamela, i els fiscals i magistrats que hagin participat en l’acusació i el manteniment de Besolí i Rosell durant tant temps a la presó. “Hi havia mesures molt menys agreujades” que la presó provisional, han recordat els advocats una i altra vegada.
La visita de Mingorance i la CRI cap a Andorra
Mentre Molins i Maluenda compareixien a Barcelona, el ministre de Finances en funcions i portaveu del Govern d’Andorra, Jordi Cinca, ho feia a Andorra en l’habitual roda de premsa posterior a la reunió del consell de ministres. Cinca no ha estat ni de bon tros tan eufòric. Això sí, ha dit que l’absolució donava motius per “celebrar-ho” i tot i que no disposaven de la sentència, que tampoc els pertoca, ha mostrat “satisfacció i alegria per a ell (en relació amb Besolí) i per a la seva família”. Cinca no s’ha expressat massa més recordant, com havia fet en altres ocasions, que es tracta d’un procés seguit per una jurisdicció estrangera, l’espanyola.
El Govern d’Andorra celebra l’absolució de l’empresari de Sant Julià i mostra “satisfacció i alegria per a ell i la seva família”
Cert és, però, que tant Besolí i el seu entorn com el propi Rosell van denunciar el poc suport que el gestor lauredià havia rebut de les institucions andorranes. I més encara, la Justícia del Principat ha participat activament en la facilitació d’informació a les autoritats espanyoles amb l’intent de criminalitzar tant Besolí com Rosell i també els quatre processats més, tots ells absolts. De fet, i en una acció que el gestor lauredià va lamentar profundament, la llavors batlle Canòlic Mingorance i el fiscal general Alfons Alberca es van arribar a desplaçar a Madrid per, estant Besolí empresonat, i després de tenir una causa oberta a Andorra parada durant temps, prendre-li llavors declaració en el marc de l’afer que es tramita al Principat i que tot indica que agafarà el mateix camí que el de l’Audiència: la paperera.
De fet, com han remarcat els advocats dels dos processats, una de les múltiples irregularitats detectades en el marc del procés judicial, rau en una comissió rogatòria internacional (CRI) enviada des d’Espanya cap a Andorra. Molins i Maluenda han ressaltat una vegada i una altra el dany que s’ha fet als seus clients, que esperen que sigui reparat, ha dit, i han remarcat, més encara, el fet que la secció primera de la sala penal de l’Audiència nacional espanyola acaba absolent Besolí i Rosell donant per bons els arguments que la defensa va plantejar en el seu primer escrit de petició de llibertat, fa gairebé dos anys. “Ningú no es deuria llegir” el que es deia en aquells escrits fins ara, en què “un tribunal professional i honest” ha dictat l’absolució d’una forma que suposa “el grau màxim d’innocència” que es pot dictar per algú que inicialment estava acusat de manera molt greu.
Obertament, Molins no ha volgut valorar si tenia res a veure el fet que Rosell, sobre qui s’ha referit molt més que no pas vers Besolí, d’una transcendència menor tot i que la referència en relació a la desgràcia patida pel seu fill també ha estat sobre la taula, hagués estat president del Barça. Però de les seves paraules implícites, mirades i silencies se li entenia tot. “Quin interès tenia la Justícia espanyola en defensar l’Estat brasiler”, s’ha demanat l’advocat que ha lamentat que la instructora i la fiscalia haguessin posat en qüestió els certificats emesos per una entitat privada com la Confederació Brasilera de Futbol “sense ni tan sols demanar-los res” ni tenir ni indicis de la comissió de cap delicte.