Els fets ocorreguts el primer cap de setmana d’octubre, que han corregut com la pólvora pel centre hospitalari per la seva gravetat -si no hagués sigut per la intervenció d’un altre facultatiu, el maltractament verbal hauria pogut derivar en un atac físic atès que el traumatòleg implicat es va arribar a abalançar contra la infermera-, haurien permès descobrir que no és la primera vegada que el traumatòleg actua d’una manera similar. De fet, una part important del personal del centre hospitalari esperava una reacció més contundent de la direcció del SAAS que, per ara, s’hauria limitat a emetre una mena de comunicació interna demanant que hi hagi respecte entre els professionals. L’Altaveu ha sol·licitat quina decisió pensava adoptar el SAAS davant l’incident sense obtenir resposta.
La qüestió ha estat tractada en la junta del Col·legi d'Infemers i segons fonts de l'ens, si la col·legiada ho sol·licita li facilitaran totes les eines que hi hagi a l’abast del col·lectiu professional, començant per l’assistència jurídica si es decideix engegar qualsevol acció legal
També es considera que la reacció del col·legi que aglutina els professionals de la infermeria hauria d’haver estat molt més proactiva i no pas s’hauria d’haver quedat en la tebiesa actual. La presidenta de l’ens, Isabel Vallejo, de molt males maneres ha declinat fer qualsevol valoració al·legant que qualsevol consulta que se li vulgui fer s’ha de vehicular a través del secretariat administratiu del col·legi. Un secretariat administratiu que durant tota la setmana no estarà operatiu com la pròpia Vallejo ha reconegut.
No obstant això, altres fonts del col·legi han assegurat que estan al corrent de la situació pel que ha transcendit internament però han explicat que no han rebut una queixa formal de la professional sanitària que s’hauria trobat amb la incòmoda i violenta situació. Aquestes mateixes fonts han assegurat que la qüestió sí que ha estat tractada en junta i que si la col·legiada ho sol·licita li facilitaran totes les eines que hi hagi a l’abast de l’ens professional, començant per l’assistència jurídica si es decideix engegar qualsevol acció legal.
També fonts oficials del comitè d’empresa han explicat que no han rebut cap queixa i aquest organisme no pot actuar solament per informacions periodístiques o comentaris interns. El rebombori, però, és molt notable al centre hospitalari. I la tènue reacció de la direcció respondria a la protecció de què gaudeixen, segons les fonts, alguns dels professionals del centre hospitalari. En tot cas, és clar que hi va haver diversos testimonis dels fets ocorreguts.
QUATRE SANITARIS I ELS PACIENTS
L’incident presencial va ser la culminació d’una recriminació iniciada per telèfon, tal i com ja va avançar l’Altaveu. Davant d’una urgència, la infermera que acabaria esbroncada de molt mala manera pel metge, va contactar a aquest telefònicament per comentar-li una situació. Es va concloure, entre altres coses, que calia col·locar una tracció al pacient. La infermera va recordar que aquest procediment corresponia al facultatiu i, per tant, i estant de guàrdia, hauria de presentar-se al centre hospitalari.
El traumatòleg s’hi hauria negat i la infermera va fer constar aquesta situació en el registre informàtic corresponent, al qual hi hauria tingut accés el facultatiu, que veient l’apunt es va presentar en breu a l’hospital, iniciant-se en aquell moment la disputa. O el maltracte, perquè la infermera ben poca cosa va tenir a dir davant els improperis i insults gruixuts retratant de males maneres una suposada falta de professionalitat de la infermera.
La situació va ser viscuda, almenys, per la parella de servei de la infermera, per la coordinadora d’infermeria del torn i per un altre facultatiu que es va haver d’interposar en alguns moments perquè la situació no anés a més. Durant l’incident, el metge anava vestit de carrer, fet que va despistar alguns dels pacients que davant els crits van obrir les portes de les seves habitacions per mirar de comprovar què estava passant. Degut a la tensió viscuda, almenys una de les persones que va presenciar l’incident, una vegada va amainar el temporal, va arrencar a plorar.
“En un altre moment o si hagués estat una altra persona, hi hauria hagut un acomiadament fulminant”, han indicat les fonts consultades, que han qualificat els fets de molt greus. Ara s’està al cas de fins on arriben els escrits de queixa o denúncia que s’han fet per aquest darrer episodi. Més quan ara s’ha sabut que el mateix metge ja acumula altres queixes per maltractaments verbals.