O dit d’una altra manera, el que sí que es pot comercialitzar són aquells productes fabricats, manipulats, que contenen el principi actiu de CBD i que poden clarament diferenciar-se del THC. Encara més, quan ara fa cinc anys va començar a haver-hi a Andorra un boom de productes cannàbics, amb les primeres cremes amb principi actiu de CBD no hi va haver cap problema. Però quan alguna farmacèutica va importar productes per ser consumits per via oral, com ara certs tipus de gel, el ministeri va tornar a intervenir per deixar clar que qualsevol producte que vagi destinat al consum oral no es pot comercialitzar.
No obstant això, aquesta circumstància, el fet de prohibir els productes destinats a la via oral, no apareix en la circular informativa tramesa per Salut, per molt que, almenys les farmàcies consultades, tenen clar que no els poden vendre. Que fa cinc anys es va tancar la porta a aquests productes i, almenys ara per ara, no s’ha tornat a obrir, per molt que s’estan fent esforços per regular la qüestió i no deixar zones d’ombra o buits legals.
LA CIRCULAR
Sia com vulgui, la circular informativa recorda la prohibició de la importació, l'exportació, la producció, l'elaboració, el transport, la possessió, el consum, el cultiu, la introducció, la cessió o la venda de les parts de la planta del cànnabis. Exposa la nota del ministeri que “darrerament diverses empreses del país s’han interessat per l’activitat de venda de productes del cànnabis i en particular de les flors o de la resina d’aquesta planta”.
Entre això, i a la vista de les informacions aparegudes recentment, “es recorda que, d'acord amb la normativa vigent al Principat d'Andorra, les flors, les fulles unides a la flor i la resina de la planta del cànnabis en totes les seves formes, soles o barrejades amb altres ingredients tenen la consideració d’estupefaent i no es poden produir, elaborar, transportar, importar, exportar, proporcionar, consumir, posseir, oferir o vendre directa o indirectament (per mitjans telemàtics)”. També es deixa clar i s’insisteix que “la consideració d’estupefaent de les flors, les fulles unides a la flor i la resina de la planta del cànnabis és independent del percentatge de delta-9-tetrahidrocannabinol (THC) que continguin”.
POSICIÓ CLARA DE GOVERN
A l’afer s’hi ha referit el portaveu de l’executiu, Guillem Casal, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres. I ho ha fet, tot s’ha de dir, d’una forma pedagògica, tot admetent que, en aquest món, el del cànnabis, les posicions entre països, les regulacions vaja, no són pas homogènies. Al contrari, “és diversa i plural”, fins i tot entre organismes competents. A Andorra, però, ha volgut deixar clara quina és la situació.
I aquesta es deriva de “discernir” entre dues tipologies de productes. Uns, els productes d’origen netament vegetal “que contenen una part de la planta”. Amb aquests, ha indicat, “és pràcticament impossible diferenciar entre el CBD [el principi actiu] i el THC [la substància psicotròpica i, per tant, allò que converteix el cànnabis en una substància estupefaent]”. Aquí ha parlat obertament de “flors, resines o extractes”. Per un altre costat, hi ha aquells productes “amb un procés químic al darrere”, que contenen CBD, com ara cremes o productes cosmètics. I amb aquests “la comercialització no té cap problema”.
En el primer cas, com que “la combinació no es pot separar, la venda no està permesa perquè no podem analitzar si conté o no CBD”. I, vistos els dubtes aixecats per la polèmica dels darrers dies, es va decidir fer la nota informativa per als establiments.
Sobre la possible regulació que analitzaria el Consell General, Casal ha deixat clar que “si ens arriba alguna proposta, l’estudiarem”. Però aquest no serà pas un treball només de Govern. Ha avançat que la voluntat seria implicar també altres parts, com ara les associacions de jovent en risc per mirar “amb quins avenços hem de procedir”.