Mas ha exposat als mitjans de comunicació el full de ruta en matèria de salut que es vol per al país des d’ara i durant els propers vint anys, per posar una data. El mateix pla que s’ha anat exposant les darreres setmanes a professionals sanitaris, a associacions lligades a la salut i, encara més recentment, als grups parlamentaris. Tot plegat, i com a objectiu molt genèric, es busca poder disposar de “la millor salt els màxims anys possibles” i ser més “àgils” per poder afrontar millor “situacions imprevisibles i no esperables” com ho va ser el 2020 la pandèmia.
Es preveu elaborar tres enquestes nacional de salut diferents: la infanto juvenil, la d’adolescents i la d’adults. Ara s’estan dissenyant les enquestes i es preveu que tot plegat porti un any de feina. Més que menys. Els resultats s’esperen per al final d’aquest any o per al principi del 2025
La titular de Salut ha deixat clar que no es tracta “d’un pacte d’Estat polític sinó d’un pacte d’Estat de país, de tots, de tots els agents de la salut. Ha de ser un pacte construït per tots perquè sinó en el fem nostre, sinó se’l fan seu tots els col·lectius, no hi treballarem de la mateixa manera”. Helena Mas, que ha deixat clar que “la salut va més enllà de la política”, espera que amb el treball que s’està fent ara, d’establir les bases, de fixar un full de ruta global, en sorgeixi “un sistema sanitari de qualitat, eficient i sanitari”.
Més, encara, sobre el marc del pacte i com es desenvoluparà, o com es plasmarà. “El document inclou què prioritzarem. És un document ampli, ambiciós, que no es vol deixar res enrere”, ha destacat la responsable ministerial, que ha parlat de “salut física, mental, mediambiental”. “És un document de full de ruta”, ha insistit. D’aquí que “som optimistes” que tots els actors als quals s’han presentat les línies mestres, una cinquantena, acabin adherint-se, amb la seva firma en un parell de mesos, al pacte nacional per a la qualitat, l’eficiència i la sostenibilitat del sistema sanitari, que aquest és el nom oficial. “Amb la salut estem tots molt d’acord”, ha reblat Mas.
Per començar, ja ho va apuntar l’Altaveu anteriorment, s’han d’obtenir dades quantitatives i qualitatives. Això es vol fer a partir de l’elaboració de tres enquestes nacional de salut diferents: la infanto juvenil, la d’adolescents i la d’adults. Ara s’estan dissenyant les enquestes i es preveu que tot plegat porti un any de feina. Més que menys. Els resultats s’esperen per al final d’aquest any o per al principi del 2025. En el marc del pla nacional de salut, ja hi ha qüestions que s’estan treballant. Com algunes de les lleis que s’han d’aprovar durant aquesta legislatura amb impacte sobre la sanitat.
En aquest sentit, Mas ha reconegut que s’està treballant amb la llei d’ordenament farmacèutic i la de la implementació del conveni marc de l’OMS contra el tabac. Aquesta legislatura s’haurien d’aprovar també la llei del SAAS, la del medicament i la de l’oblit sanitari, que és una recomanació del Consell d’Europa, que voldria que aquest text estigués a punt el 2025 i que ha de suposar, per exemple, que persones que segueixen tractaments oncològics o que han contret el VIH no es trobin amb traves a l’hora de sol·lictar una hipoteca, per posar un cas.
Mas manté que “el document inclou què prioritzarem. És un document ampli, ambiciós, que no es vol deixar res enrere. És un document de full de ruta” i com que “amb la salut estem tots molt d’acord”, al Govern “som optimistes” que hi haurà consens i unanimitat sobre el pacte entre tots els actors participants
La ministra de Salut, que ha tornat a insistir que en matèria de radioteràpia “ara ens sembla que el més convenient és acudir als centres especialitzats, als centres de referència fent el millor acompanyament possible al pacient i a la família”, ha explicat que s’està treballant en el desenvolupament del programari per poder acabar de donar forma i els mecanismes corresponents per a la recepta electrònica. Mas ha reconegut que “és una prioritat”, però també ha admès que “els terminis eren més optimistes” i ara “ens allarguem una mica en el temps”.
Helena Mas ha explicat, entre moltes altres coses, que no necessàriament hi ha d’haver recepta electrònica per poder desplegar de forma universal el tercer pagador. No hi ha data per a l’aplicació d’aquest règim de finançament dels actes mèdics. “Estem en una situació d’anàlisi, d’impacte del tercer pagador”, ha indicat la ministra, que ha explicat, també, que durant aquest 2024 s’elaborarà el pla funcional del futur hospitalari ampliat i a partir de l’any que ve ja es tindran elements en relació a la construcció de l’annexe que s’ha de fer al costat de l’actual hospital.
En el pressupost del 2025 ja hi han d’aparèixer els plurianuals a partir dels quals es preveu desplegar la construcció de l’ampliació hospitalària, que segons que ha apuntat la titular de Salut, estaria bastant ben encarada ja. També hi ha sobre la taula millores en alguns CAPs o les dependències que han de facilitar que el tractament de certes conductes o patologies vinculades a la salut mental tinguin una component més comunitària, més integrada en la societat, que no deixa de ser una forma de combatre l’estigma, una altra de les voluntats del pla.
QUATRE LÍNIES ESTRATÈGIQUES
El treball, el pacte, té diverses fases, línies, eines, pilars… el que es vulgui. Però una de les divisions és la que contempla quatre línies estratègiques diferents, que són, gairebé calc per calc, el mateix que es va anuncia fa uns mesos com les línies mestres de l’actuació del ministeri. Són la promoció i protecció de la salut, i la prevenció de la malaltia. L’accés a assistència sanitària de qualitat. La sostenibilitat i equitat del sistema sanitari. I la recerca i innovació. Per aquestes línies estratègiques, de forma transversal, i circulen en tots els casos elements com la comunicació i la transparència, la participació, la perspectiva de gènere i atenció a la diversitat o la sostenibilitat global, que s’han definit com a principis rectors.
Els quatre eixos són la promoció i protecció de la salut, i la prevenció de la malaltia. L’accés a assistència sanitària de qualitat. La sostenibilitat i equitat del sistema sanitari. I la recerca i innovació
En la primera de les línies estratègiques, la referent a la promoció, protecció i prevenció hi hauria, per exemple, la confecció de les esmentades enquestes nacionals de salut. També el reforç de l’atenció a la salut mental, que Mas ja ha deixat clar que era una prioritat abans de la pandèmia però que ara encara se li ha de donar un impuls major. També en aquest eix s’hi inclou un “enfoc a la salut sexual i reproductiva molt més ampli”, fixant-se en la transmissió de les malalties sexuals o el consum de pornografia. Donant importància a dones i homes… També es mirarà d’anar ampliant els cribratges preventius sobre el càncer a més tipologies que les que es fan ara.
Actualment es fan proves relacionades amb el càncer de mama i colon i recte. La ministra ha explicat que amb el que s’està treballant hores d’ara, els propers cribratges a incorporar tindran a veure amb el càncer de pulmó. També ha parlat de les donacions. En breu s’hauria de poder fer realitat la donació de còrnia. “Estem a l’espera que es publiciti una directiva europea” per fer-ne la corresponent adaptació. “Preveiem que podem fer la donació de teixits el 2026 i la donació d’òrgans el 2027”, dues dates que tampoc són cap novetat.
TROBAR METGES, POTENCIAR LA PRIMÀRIA
El segon eix estratègic és l’accés a una assistència de qualitat. I aquí té molt a veure amb els recursos humans. La falta de metges que caldria anar suplint. Caldrà veure “quines eines de captació i retenció” de talent es pot arribar a tenir. En certa manera, lliga amb l’estratègia relativa a la recerca i la innovació. Donar motius a professionals estrangers perquè es vulguin instal·lar al país. Hi ha d’haver “un ‘pool’ d’actuacions per ser més competitius”, ha dit la ministra. Es podria estudiar la compartició de professionals entre centres i territoris propers. Però, ara per ara, no hi ha l’empara legal per això.
La recerca i la innovació “sembla un pilar més primet però és fonamental per al benestar de les persones invertir en recerca i en innovació, alhora això té impacte en els professionals”, segons la ministra
Sota el paraigua d’aquest eix també hi cal situar la revisió i actualització constant de la cartera de serveis, desenvolupant les últimes incorporacions com pot ser la psicologia ambulatòria i cercant altres possibles serveis a incorporar. També és un eix estratègic, per exemple, “donar un impuls i no només amb el metge referent” sinó també amb altres eines a l’atenció primària, que segons la responsable ministerial “és la porta d’entrada” al sistema sanitari, més enllà de les Urgències, que s’estan separant del SUM.
I les dues darreres línies estratègiques tenen a veure amb la recerca i la innovació ja esmentades, que “sembla un pilar més primet però és fonamental per al benestar de les persones invertir en recerca i en innovació, alhora això té impacte en els professionals”, que tenen molt interès en evolucionar constantment. I tot plegat ha de ser sostenible. Cal assegurar la sostenibilitat del sistema. Cal mirar “on estem, quines eines fem servir i com podem millorar”. Sota aquest paraigua hi cap la “revisió de la via preferent, de la història clínica, dels sistemes de finançament”.
En aquest eix s’inclou el desenvolupament de la recepta electrònica, que ha de tenir un impacte positiu evident segons la ministra, d’aquí que sigui prioritària malgrat vagi en retard. I també té a veure amb l’eix de la sostenibilitat financera la qüestió del tercer pagador. I és en aquest punt on es posen frens. Hi ha tota una línia de pensament polític sanitari que està segur que la universalització del pagament, és a dir, haver de pagar ja d’entrada només el que li pertoca a l’usuari comportarà encara més despesa. I d’aquí que el Govern, ara per ara, es faci el ronso.