Piqué no va voler donar més detalls més enllà que, efectivament, s’està negociant una sortida que altres fonts properes a la institució sanitària ja donen per feta. De fet, a l’entorn del SAAS hi ha cert neguit sobre quin pot ser el preu de la indemnització i què pot ‘cobrir’ la compensació que s’aboni Escrig, amb la qual s’estaria negociant -definitivament pactada o no- una marxa no causal.
Escrig ha estat durant temps en el nucli dur de control de l’hospital i també va viure en primera persona i ben recentment l’esclat de la pandèmia i els estralls que va causar al Cedre. De fet, a banda del malestar que ja hi havia abans de la crisi sanitària, a Escrig se li atribueixen algunes de les decisions que amb el temps s’hauria vist que haurien estat errònies i que suposadament haurien facilitat la propagació del virus al centre sociosanitari.
Un centre, això és clar i en aquest sentit sí que s’hi va referir obertament Piqué, que està redefinint el seu model. La idea prepandèmia d’esdevenir una institució centre en la persona no és que hagi desaparegut del tot, però ara el que agafa força és preparar el dispositiu perquè pugui tenir un doble caràcter. D’una banda ser unitat residencial i, de l’altra, que pugui disposar, també, d’una unitat hospitalària.
“Hem tingut la necessitat de convertir el Cedre en un hospital de nivell intermedi”. Això vol dir que s’està acabant de dissenyar almenys una planta de l’equipament com una àrea d’hospitalització on gent gran hi pugui fer estades curtes davant de determinades patologies. Això implica que s’hagin de destinar al Cedre més recursos sanitaris dels inicialment previstos. Piqué va deixar clar que el centre ha de tenir “aquesta doble flexibilitat”, més encara preveient que hi hagi un possible rebrot de la Covid.