L’Altaveu ha intentat saber els darrers dies el posicionament governamental sobre la decisió judicial que deixa molt clar que mentre no hi hagi els convenis internacionals que reclama la legislació no es poden fer més ingressos involuntaris. I que el que cal és un establiment a Andorra, el mateix que fa temps que reclamen les associacions que tracten, d’una manera o altra, persones que pateixen trastorns mentals.
Segons que ha pogut saber l’Altaveu, hi hauria als grups parlamentaris que estarien avaluant, via esmena parcial, començar a marcar pressupostàriament la necessitat de construir ja el centre d’internament que la sala civil del TS exigeix que estigui al Principat. Després del posicionament judicial i fins i tot per diversos comentaris que hauria fet la fiscalia, es té clar que ara no hi ha via d’escapatòria.
Perquè signar un conveni internacional no és pas tan senzill com això -ni menys encara ràpid- i segons les fonts consultades, a l’inici de la legislatura passada ja s’havia mig embastat però es va deixar córrer vist que, en el cas que es tractava, Espanya també reclamava, en proporció, poder enviar joves al Principat quan fes falta. I no s’hauria acabat de veure clar.
Evidentment, l’aute judicial també deixa fora de joc les institucions andorranes i la seva voluntat de col·laborar en el projecte de salut mental que promovia el bisbat d’Urgell. Al capdavall és el mateix, sense conveni internacional, tant és que el centre estigui a 20 quilòmetres com a 200. Actualment hi ha diversos ciutadans d’Andorra internats forçosament a Lleida, per exemple.
I no fa pas massa temps que de pressa i corrents, persones tutelades per la Fundació Privada també van ser enviats de forma involuntària en centres estrangers. Aquesta institució és una de les que tenen clar que es troben en una posició molt delicada una vegada dictada la resolució del Superior.
Comentaris (4)