L’Ozempic té cobertura sanitària. Cobertura de la CASS. En canvi, el Wegovy, que està directament indicat per aprimar-se en contra del que diu l’Ozempic, que té una altra finalitat malgrat que massa gent el feia servir per perdre pes i d’aquí els problemes per trobar-lo, coses de l’era de l’estètica, no té suport financer públic. Per tant, qui vol Wegovy ha de passar per caixa. I això, segons les fonts, frena una mica. I és que les tres presentacions (0,25 mg, 0,5 mg i 1 mg) que també presenta l’Ozempic costen 180 euros. I les dues de més que ofereix el fàrmac per aprimar-se i que no presenta el que combat el sucre (1,7 mg i 2,4 mg) s’eleven fins més enllà dels 232 euros. Una ‘pasta’.
Wegovy i Ozempic són del mateix laboratori farmacèutic (Novo Nordisk, una de les empreses que més diners factura a tot el món, justament, pel fàrmac contra la diabetis). A França de moment no se serveix. Per tant, a Andorra arriba via proveïdor espanyol, com s’ha dit. Fa un mes que se serveix en les farmàcies del país. Encara que no ha estat fins aquesta setmana, com s’ha dit, que ha estat disponible en tots els formats, en totes les presentacions.
El Wegovy arriba però no el cobreix la CASS. I això fa que tingui la requesta que té. Més aviat baixa. En canvi, l’Ozempic, que no pocs diabètics el necessiten, no hi ha manera que arribi. I és clar que per molt que el Wegovy els arribés a poder servir, no arriben a poder-lo adquirir. No són pocs els diabètics que van ja via tercer pagador. En fi, que molts d’aquests han acabat prenent Rybelsus que té efectes secundaris digestius en un part dels pacients. I que si arregla una cosa, n’arregla una altra. En fi. Fàrmacs i farmacèutiques.