Així ho indica la branca europea de l’organisme a través de l’informe ‘Country impact report: inspiring stories of collaboration from the 53 countries in the WHO European Region’, que dedica un espai al Principat. En aquest, es posa en relleu que “els països necessiten una comprensió precisa de com es distribueix la salut dins de les seves fronteres per poder supervisar els indicadors que promouen o dificulten l’equitat [entre els pacients] així com per decidir quina ha de ser l’assignació dels recursos”. I és aquí on es recorda que “reconeixent el paper crític de les dades fiables en l’elaboració de polítiques de salut efectives i per a la millora de l’atenció, Andorra va emprendre una ambiciosa reforma del seu sistema d’informació sanitària”.
Així, des del 2019 s’ha anat implementant la història clínica compartida i, ara, l’oficina regional de l’OMS ha fet “una avaluació integral”. Aquesta tasca ha seguit una metodologia que, expliquen, s’aplica a 25 països europeus. S’admet que el treball ha identificat “àrees clau per a la millora, incloent-hi la necessitat d’una millor coordinació entre els agents del sector de la salut i el desenvolupament d’un conjunt complet d’indicadors”.
Així doncs, es considera que encara cal fer passos per acabar d’optimitzar el rendiment de la història clínica, però, en línies generals, es valora que ha tingut un impacte positiu. En aquest sentit, s’assegura que “la introducció d'un sistema centralitzat de registres electrònics de salut el 2019 ha millorat la coordinació assistencial i l’ús de dades”. Es destaca que “durant la pandèmia de la Covid-19, els registres electrònics de salut eren molt importants com a manera de compartir informació entre professionals i mantenir l'eficiència”.
També es considera positiu que “s’ha establert un mecanisme de coordinació”, que aglutina el ministeri, el SAAS i la CASS” per “reforçar la col·laboració i l'ús efectiu de les dades de salut”. A banda, actualment El país també té ara un conjunt de més de 200 indicadors de salut que “tindran un paper crucial a l’hora de prendre decisions polítiques i garantir que els serveis sanitaris responen a les necessitats de la població”.
Per a l’OMS, la història clínica ha “proporcionat una metodologia clara i objectiva per analitzar els problemes actuals i fer la gestió de la informació”. També avisa, però, que “la recollida de dades d'alta qualitat requereix esforços periòdics i coordinats d'informació del sector sanitari” i, també, que “l'èxit d'un sistema de registre sanitari electrònic depèn de la seva funcionalitat tècnica i de la seva acceptació per part usuaris finals”. De cara al futur, i recollint la informació facilitada des del Govern, es destaca el projecte d’implementació de la recepta electrònica que ha de servir per “millorar la seguretat dels pacients tot abordant l’ús indegut de medicació”.