La manca d’una màquina a Andorra per poder fer la radioteràpia directament al país és un problema que ja fa molt temps que es reclama des d’Assandca per tots els malalts de càncer. En aquesta ocasió, aprofitant la data, el seu president, Josep Saravia, explica que el fet de baixar a Barcelona és, per a les dones “un cansament afegit al que ja suposa el càncer per si mateix”. Les sessions s’han reduït en els últims anys, passant de 28 aproximadament fins a unes 15. Així i tot, són 15 les vegades que han de traslladar-se fins a Catalunya per poder rebre un tractament que Saravia assegura que és factible tenir a Andorra.
El president afirma que, fa uns anys, es va iniciar un projecte per poder tenir una de les màquines necessàries per poder fer radioteràpia al país, però que s’ha frenat totalment. Ara, el ministeri de Salut portarà un especialista perquè pugui fer assessorament per als malalts. “Amb tot el que s’ha gastat, ja podríem fer el tractament al país”, assegura Saravia. De fet, es mostra contundent dient que quan la detecció del càncer de mama es retarda o quan es troben problemes, “sempre es deu a la dependència dels altres sistemes sanitaris”.
“No tenim cap estadística ni control exacte, ens basem en el que ens comenten els metges i les dades d’Espanya i França adaptats a Andorra”
Fins i tot, es depèn dels països veïns per poder parlar de xifres de detecció de casos al llarg d’un any. “No tenim cap estadística ni control exacte, ens basem en el que ens comenten els metges i les dades d’Espanya i França adaptats a Andorra”, explica Saravia. Tenir aquest registre, indica, podria servir per poder reclamar amb més contundència la millora del servei que s’atorga als malalts d’oncologia. Tot i això, afirma que “amb el que podem fer aquí es fa una bona feina”, assegurant que la detecció és ràpida sempre i quan no s’hagi de fer cap prova fora d’Andorra.
D’altra banda, el Govern ha indicat que, des del gener de 2020, el programa de detecció precoç del càncer de mama ha permès diagnosticar 28 casos. En total, de manera aproximada, al país es detecten fins a 70 per any. Aquestes mamografies de control es fan a les dones d’entre 50 i 74 anys, ampliant així el grup, que abans sols arribava fins als 69. De fet, Saravia afirma que “vam haver de lluitar molt perquè s’ampliés la franja”.
Inicialment, les dones són contactades per carta oferint-los la possibilitat de fer-se la mamografia de control. Si no es detecta res, se’ls convoca dos anys després, en cas que sí, s’informa la pacient i es lliura un diagnòstic amb les indicacions corresponents. En aquesta ronda s’han enviat fins a 12.132 cartes i 5.395 dones s’han sotmès a l’estudi. Així i tot, Saravia explica que la xifra ha augmentat en els darrers anys, “estan prenent més consciència de la malaltia”.
El consell d’Assandca a les dones que estan fora de la franja per fer-se el control, és que es facin autoexploracions, “és la millor ferramenta amb la qual compten, perquè ningú coneix tant el seu cos com u mateix”. Recomana que s’inicien a partir dels 25 anys, aproximadament, i que s’acudeixi immediatament en cas que es detecti qualsevol cosa anòmala.