Més autolesions i trastorns alimentaris

La pandèmia està causant estralls entre la població adolescent i els serveis més especialitzats en la seva atenció estan desbordats alhora que moltes famílies no disposen dels recursos per poder afrontar el cost de certes teràpies

Les autolesions estan creixent.
Les autolesions estan creixent. ARXIU

La pandèmia està causant estralls a molts nivells i en moltes franges d’edat. Però des del punt de vista emocional, mental, aquells que més estan pagant els plats trencats són els adolescents. En una fase crucial de la seva vida, els dos anys de Covid els està trencat, més encara si cal en alguns casos, els esquemes. I davant d’aquesta situació, segons diverses fonts, han crescut molt les autolesions, gairebé de forma inexplicable, i, també, els trastorns de conducta, especialment els associats a l’alimentació.

Experts en salut mental i integrants d’associacions que tenen en els joves el seu focus d’atenció reconeixen que els serveis més especialitzats en la franja poblacional juvenil estan desbordats. Des d’especialistes mèdics en salut mental fins a responsables d’Afers Socials han notat moltíssim l’increment de demanda d’atenció, que no sempre poden oferir. Perquè no hi ha prou recursos o perquè els recursos de què disposa el Principat han arribat a un nivell de saturació que també els està afectant a ells.

Si a més a més, pel motiu que sigui, experts que donen bona resposta als adolescents en matèria de salut mental causen baixa, tot plegat esdevé un problema greu. Així ho admeten tant associacions i col·lectius que s’han especialitzat en la matèria com progenitors d’alguns d’aquests infants i joves que no saben com afrontar la situació i consideren que no hi ha al país els mitjans adequats per fer front a la realitat commovedora en alguns casos que està deixant la pandèmia.

La majoria de situacions es donen amb joves, amb adolescents que abans de la pandèmia ja havien manifestat algunes debilitats i que la crisi sanitària els ha aguditzat algun dels seus trastorns

Les fonts consultades han assegurat que hi ha casos realment impactants. “Molt bèsties.” La majoria de situacions es donen amb joves, amb adolescents que abans de la pandèmia ja havien manifestat algunes debilitats i que la crisi sanitària els ha aguditzat algun dels seus trastorns. Però allò que encara és més greu és el fet que alguns d’aquests trastorns, especialment els relacionats amb la conducta, s’hagin manifestat en adolescents que fins l’esclat de la crisi sanitària tenien un camí aparentment normalment traçat.

Sobre les dificultats per tractar-ho, per rebre l’ajut necessari, hi ha dos camins no exitosos difícils de resoldre. O tres, si es vol. El primer, la saturació dels serveis sanitaris i dels professionals de la psicologia més especialitzats en la franja d’edat en qüestió. El segon, les famílies que busquen o necessiten suport i no tenen prou recursos i els busquen en l’administració i molt sovint el fet que aquest se’ls ofereixi a termini vençut els fa enrere. I, el tercer, aquells progenitors que han ‘dimitit’ de les seves funcions en considerar que “sempre és el mateix” i que no hi ha solució eficaç.

En tot cas, auguren els experts, la pandèmia està creant, malauradament, una generació que haurà perdut dos o tres anys vitals en la seva maduració que caldrà veure en els propers anys quin impacte té en la conducta dels futurs adults i en la seva manera d’afrontar la vida i, especialment, episodis de dificultat sobrevinguda com el que ha generat el coronavirus.

Comentaris (10)

Trending