Mas treballa per millorar la coordinació amb la policia i la Batllia en casos urgents a Salut Mental

La titular de Salut assegura que els internaments forçosos a la quarta planta de l’hospital “s’apliquen en situacions excepcionals en què la salut o la integritat del pacient o de tercers està en risc immediat a causa d’una malaltia mental aguda o aguditzada”

Comentaris

Un rètol indicatiu del centre de salut mental a la façana de l'hospital.
Un rètol indicatiu del centre de salut mental a la façana de l'hospital. ARXIU

El SAAS treballa en una millor coordinació amb serveis externs, com poden ser la policia o la Batllia per optimitzar la resposta en situacions de crisi a Salut Mental. Aquesta és una de les accions que s’han identificat per millorar les condicions i la supervisió per fer una atenció més segura i eficient, segons explica la ministra de Salut, Helena Mas, a les preguntes de la consellera general d’Andorra Endavant, Noemí Amador.

La parlamentària demanava quins protocols se segueixen per decidir un internament forçós a la quarta planta de l’hospital. En aquest sentit, Mas exposa que “s’apliquen en situacions excepcionals en què la salut o la integritat del pacient o de tercers està en risc immediat a causa d’una malaltia mental aguda o aguditzada. Aquestes mesures es regeixen per protocols rigorosos que garanteixen la seguretat i el respecte als drets del pacient”. La titular de Salut exposa que la decisió es basa “en una avaluació psiquiàtrica efectuada pel metge psiquiatre de guàrdia”. Els criteris principals són: “la pèrdua del judici de realitat o manca de consciència de la malaltia i el risc imminent d’autoagressió o heteroagressió, amb el perill directe per a la persona o tercers”.

En cas que hi hagi situacions excepcionals es poden implementar mesures excepcionals com la vigilància amb càmeres en habitacions de seguretat. “Aquestes mesures es consideren només com a última opció després d’haver exhaurit altres alternatives menys restrictives, com la contenció verbal o farmacològica”, manifesta.

Un element clau, apunta la ministra, és la formació contínua del personal sanitari, davant de casos d’urgència i en l’ús d’estratègies de contenció verbal i gestió de conflictes. L’objectiu és reduir l’ús de les mesures restrictives

Mas apunta que quan es necessita una opinió mèdica forense, especialment en casos d’activació de càmeres de vigilància per seguretat o en internaments forçosos, “se sol·licita autorització judicial”. Tot i això, en situacions d’urgència, “quan hi ha un risc immediat es pot actuar sense autorització prèvia, però és imprescindible sol·licitar la ratificació judicial en un termini màxim de 24 hores”.

Entre les mesures que es preveuen per millorar les condicions i la supervisió als serveis de Salut Mental, s’està treballant “en una millor coordinació amb serveis externs, incloent-hi col·laboracions amb serveis judicials i policials, per optimitzar la resposta en situacions de crisi”. Un element clau, apunta la ministra, és la formació contínua del personal sanitari, davant de casos d’urgència i en l’ús d’estratègies de contenció verbal i gestió de conflictes. L’objectiu és reduir l’ús de les mesures restrictives.

Finalment, Helena Mas enumera les mesures de seguretat que hi ha per evitar casos d’abusos sexuals o agressions entre interns. Entre aquestes, hi ha sistemes de doble porta, finestres protegides i espais especialment condicionats per evitar riscos. Addicionalment, “es duen a terme controls rigorosos dels objectes personals i es retiren articles que puguin ser perillosos com cordons, objectes tallants o tòxics per evitar incidents”.

Comentaris (1)

Trending