Davant d’aquest escenari, tot fa pensar que hi ha un acord tàcit entre treballadors i empresa per garantir pau laboral aquesta temporada alta i a partir de l’1 d’abril, quan hauria d’entrar en vigor el conveni finalment pactat i entrat al departament de Treball, s’obrirà una nova fase que conduirà irremeiablement el SAAS a haver de plantejar un nou concurs. De fet, l’acord entre empresa i personal ha agafat a contrapeu l’administració, que no preveia ja a aquestes alçades un pacte.
Treballadors i empresa consideren el conveni un pas positiu. Però totes dues parts saben que és d’impossible compliment. Això sí, les dues parts guanyen temps. El personal es garanteix un document que vincularà el futur concurs i la concessionària ‘compra’ uns mesos de tranquil·litat suposada per poder passar l’hivern. Però poca cosa més. Les condicions assumides per l’UTE Andorrana de Transport Sanitari (ATS) són gairebé draconianes per a una empresa privada.
De fet, no hi ha tants canvis respecte del que ja s’havia pactat fa un mes i mig. La tretzena paga i l’increment salarial en funció de l’IPC ja s’havien pactat llavors. Certament, el que s’ha acabat acordant que inicialment no es preveia és un increment del preu de l’hora extra, fins a assolir el mateix percentatge que tenen al SAAS i també han aconseguit un complement per antiguitat del mateix valor que a la parapública.
De fet, segons que ha pogut constatar l’Altaveu, alguns dels responsables sindicals voldrien una equiparació total o, si el privat no pot complir amb els compromisos contrets, que sigui el SAAS qui assumeixi la feina i el personal. Però aquí hi ha un problema, almenys en part, que els tècnics obvien segons les fonts consultades de la parapública. I és que entre el personal de la concessionària n’hi ha que no tenen les formacions complementàries i les especificitats que compleixen tots els tècnics en transport sanitari del SAAS. Per tant, en cap cas podrien ser tots absorbits, segons fonts properes a la parapública.