Aquestes dades s’han donat en el marc de la signatura d’un conveni que actualitza el que s’havia firmat el 2014 i que esdevé un conveni marc per facilitar l’adhesió, sempre que sigui necessari, dels nous serveis que va desenvolupant la Guttman, que l’any passat va tractar 29 persones procedents d’Andorra, de les quals tretze han requerit hospitalització. El nou conveni, signat per la ministra de Salut, Helena Mas, i la codirectora gerent de l’Institut Guttman, Montserrat Caldés, ha de permetre que els ciutadans d’Andorra puguin fer servir els recursos necessaris per poder obtenir els millors diagnòstics i tractaments.
El nou conveni de referència, segons que han explicat Mas, Caldés i la codirectora assistencial de la Guttman, Montserrat Bernabéu, també ha de facilitar que des d’Andorra es pugui participar en qüestions d’innovació i recerca i, sobretot, que els professionals que exerceixen al Principat puguin formar-se en les millors tècniques amb les quals treballa la institució catalana. Malgrat que explícitament no estava recollit en el conveni del 2014, els ciutadans d’Andorra que ho han requerit s’han anat beneficiant dels programes i les tècniques que l’Institut Guttman ha anat desenvolupant des del 2014, i que ara quedaran recollits d’una millor forma en el document signat.
Els danys cerebrals no traumàtics, principalment, i els traumatismes craneoencefàlics i les lesions medul·lars, són les patologies més tractades
Caldés, que ha recordat que l’Institut Guttman és l’únic centre sanitari català amb possibilitat d’hospitalització que hi ha una codirecció liderada per dues dones, fet que possibilita “una mirada diferent dels centres hospitalaris”, ha destacat el fet que signar un nou conveni “és un pas endavant per estre la qualitat i l’accessibilitat” dels ciutadans d’Andorra a les prestacions que ofereix la institució catalana, lloada per Mas. El conveni “recull diferents prestacions a través d’addendes” i “dona peu a tot el que podrà ser contractat de manera específica més endavant”.
Les tres intervinents, acompanyades de la secretària d’Estat de Salut, Cristina Pérez, han deixat clar que per la bona relació que hi ha, i sempre que s’ha cregut necessària o adient per a un pacient procedent d’Andorra, ja s’han facilitat les prestacions que s’han anat incorporant al catàleg que ofereix la Guttman. En aquest sentit, el nou document reflecteix “un nou centre privat que fa un tema de prevenció de salut cerebral que no necessita hospitalització”. Aquest servei (Guttman Barcelona Life) s’ofereix a la capital catalana mentre que l’hospital, la institució la té domiciliada a Badalona.
Montserrat Bernabéu ha parlat dels projectes pont, “que és importantíssim perquè ens coordinem entre professionals”, i vida activa, com dues de les noves prestacions que la ministra de Salut ha explicat que encara s’ha d’acabar de definir a nivell de cobertura sanitària pública. El programa vida activa és totalment privat a Catalunya i té un cost, ha exposat Montserrat Caldés, de 3.000 euros per a l’usuari, encara que la pròpia institució, “pel seu vessant social que també tenim, el subvenciona gairebé amb el doble”.
El nou conveni marc facilita la incorporació de qualsevol tècnica o projecte que facilitin el diagnòstic o el tractament, també s’aposta per la innovació i la recerca, i des de la Guttman es col·labora en la formació dels professionals que exerceixen al Principat
Vida activa és un programa dirigit a “una persona que ja té una discapacitat adquirida i té uns coneixements de maneig”. Se l’interna, per dir-ho d’alguna manera, durant quinze dies en un dels apartaments de la Guttman Barcelona Life i se’l fa fer vida comunitària amb els altres usuaris, vuit com a molt, “amb l’obligació, la tasca, de ser completament independents en allò que hagi de fer”. Que si vestir-se, que si cuinar… tenen uns monitors específics i l’acompanyament d’uns mentors “que tenen formacions molt específiques” i ja han passat, per sort o per desgràcia, per la mateixa situació.
Es pretén que els usuaris, les persones amb lesions discapacitants, “perdin la por a sortir i a viure en un entorn comunitari”, ha exposat la codirectora assistencial de l’Institut Guttman. Al programa s’hi afegeixen tant persones que acaben de sortir d’un entorn hospitalari com d’altres que fa anys que estan en l’esmentada situació. Hi ha un ciutadà d’Andorra que ha usat l’esmentat programa. Tots els usuaris, segons Bernabéu, “han valorat els guanys obtinguts pel programa perquè els poses en condicions de no confort” i creuen que pot ser interessants, també, per a pacients del Principat.
El conveni, doncs, possibilita afegir-se a tots els programes que vagin sorgint per millorar els diagnòstics i els tractaments. I com no s’ha cansat de recordar Helena Mas, també té l’afegit molt interessant de poder incidir en qüestions d’innovació i recerca, i en la formació dels professionals, un aspecte que des del ministeri es vol incidir i que serveix, o pot servir si més no, per facilitar l’atracció de professionals si saben que poden col·laborar amb les millors institucions en el seus sectors determinats d’interès.
Comentaris