D’aquí que diverses fonts han posat de relleu qüestions que, valgui la redundància, caldria qüestionar. ¿No han de ser més comprensibles els professionals sanitaris amb aquelles persones que tenen necessitats relacionades amb la seva salut? ¿El problema és el trànsit de persones en espais comunitaris, que hi serà com porta anys sent-hi, o que hi ha qui tem que un centre de salut mental pot comportar una devaluació dels habitatges dels quals són propietaris molts dels veïns que suposadament s’oposen a la ubicació en aquell immoble d’un equipament ambulatori sobre seguiments psiquiàtrics?
Fonts immobiliaris han assegurat que no hi ha d’haver cap relació directa entre el fet que hi hagi un centre d’atenció en salut mental -amb pacients que a priori no presenten cap risc- i una davallada del valor dels pisos. Fonts sanitàries, alhora, han explicat que, certament, de tràfic de persones en un centre ambulatori com el que es vol ubicar al Ròdol en comporta. Però que els usuaris són persones tranquil·les, que no comporten cap risc. En el cas d’aquells que haurien de compartir espais comunitaris com el vestíbul o la primera planta, es tracta normalment de joves amb trastorns, per exemple, de caràcter alimentari. O amb alguna addicció tecnològica.
Segurament, han assegurat les fonts consultades, no s’ha explicat prou bé ni el projecte ni els circuits que contenia el centre ambulatori projectat. Però tampoc entenen les fonts consultades l’agror que gasten alguns dels veïns quan són, en alguns casos, col·laboradors, en tan què professionals sanitaris, del propi SAAS. I en el que sí coincideixen totes les parts consultades és que amb la trobada que hi ha d’haver en uns dies entre els representants veïnals -o tots els propietaris que hi estiguin interessats- i els responsables de l’operadora sanitària és que serveixi per acostar posicions i buscar solucions. A aquestes alçades de la pel·lícula, difícilment es canviarà l’emplaçament triat.
Durant la reunió que hi va haver fa unes setmanes amb la ministra de Salut, Helena Mas, alguns dels assistents veïnals van comprendre que el volum de risc i de trànsit en espais comunitaris seria menor al que inicialment pensaven perquè tot un grup de pacients del servei que planteja el SAAS van directament al recinte que s’habilitarà des de la planta -1, que no es comparteix de manera regular. Ara, la qüestió és si es pot reduir d’alguna manera l’impacte, per dir-ho així, d’aquells usuaris potencials que, com a mínim sí d’entrada, haurien de circular per espais de pas general.
Si realment la reducció del trànsit d’usuaris es pot aconseguir i es fa, caldrà veure si era aquest l’inconvenient o hi ha altres dificultats o diferències de fons. En tot cas, els potencials usuaris del servei que s’ha d’ubicar al Ròdol, familiars seus, els professionals que s’hi dediquen o el propi SAAS el que tenen clar és que de cap de les maneres es pot contribuir a un increment de l’estigma. I que els sanitaris haurien de ser els primers en ser-ne conscients i actuar amb la deguda conseqüència.
Comentaris (13)