Normativa a la mà, el canvi de sexe ha entrat dins la cartera de serveis sanitaris. Per ara, però, no és efectiu. Falten encara els protocols necessaris per poder-lo desenvolupar, com ha posat en relleu Calvo. I aquí hi ha el problema. “Falta el circuit. El què, el com i el qui”, ha indicat. I és en aquest tercer punt, el qui, on hi ha ara mateix el problema. Cal definir encara quantes persones poden tenir accés al tractament.
Diversand ho té clar. Ha de ser universal. No es pot negar només per la franja d’edat. En canvi, les primeres propostes que s’han posat sobre la taula limitarien aquesta cobertura a partir dels setze anys. És a dir, no es faria el tractament -“ni pagant”- als menors d’aquesta edat. I això, per a l’entitat, no és acceptable. “No té sentit deixar-los fora del circuit quan, justament, són segurament qui més ho necessiten”, ha advertit.
La doctora Rosa Almirall, impulsora de la Unitat Trànsit del Servei Català de la Salut, ha aportat arguments a favor de la postura de Diversand: “M’agradaria que qualsevol persona que hi sigui reticent convisqui durant quinze dies amb un menor trans a qui se li està desenvolupant el cos; veure com es tanca en si mateix, com no vol sortir de casa, com no vol anar a la platja o amb els amics”; advertint també que “a Espanya tenim exemples d’adolescents que s’han suïcidat per no poder accedir-hi”
Des de l’entitat s’apunta que el motiu d’aquesta exclusió es trobaria en les reticències del col·legi de metges. El veuen, revela, com un “tractament perillós per a la salut”, afirmació que Calvo considera fora de lloc. En aquest sentit, recorda que a molts països de l’entorn està acceptat i molts menors de setze anys hi poden accedir. Per això, s’entén que no hi hauria cap problema per traslladar-lo a Andorra, més enllà, lògicament, de la “formació” que haurien de rebre alguns facultatius.
Actualment, indica, hi ha un total d’onze persones al país que estan pendents que es completi el protocol per poder iniciar el tractament. Una xifra que, avisa, “anirà augmentant”. D’aquestes, set tenen ja més de setze anys i, per tant, cap problema. Un cop s’aprovi hi podran accedir. Quatre, però, són menors. I, per tant, en el seu cas, si es manté aquest vet, o bé haurien d’anar a l’estranger o bé esperar.
Des de Diversand s’ha deixat clara la voluntat de lluitar perquè el tractament sigui universal. I s’ha volgut aprofitar la celebració -aquest divendres- del Dia Internacional contra l’LGTBfòbia- per fer pressió en aquest sentit. Ho han fet convidant tota una experta en aquesta matèria, la doctora Rosa Almirall, per “sensibilitzar” de la importància que qualsevol persona transsexual que ho necessiti pugui tenir accés a aquest procés.
Almirall va ser la gran impulsora del nou model de salut -la Unitat Trànsit- per a aquest col·lectiu, inicial al CAP Manso de Barcelona, que esdevindria posteriorment en el centre de referència a Catalunya i que seria replicat a molts altres punts d’Espanya i, també, altres països. I no es pot negar que la xerrada, sota el títol ‘Llums i ombres en l’atenció a la salut de les persones Trans’- ha estat contundent. Clara i directa.
“Per a moltes persones aquest tractament és una necessitat vital, no pas un caprici”, ha afirmat amb rotunditat. I ha advertit que una mancança en el sistema de salut sobre com atendre el col·lectiu “potser afecta poca gent, però a qui li toqui, ho viu molt intensament”. I és que, ha volgut posar en relleu, “en aquesta societat, tal com està configurada, no es pot sobreviure si no tens un cos alineat mínimament amb el gènere del qual et sents”.
Durant la conferència, Almirall s’ha marcat, justament, el repte “d’empatitzar” amb els “dubtes” i fer “entendre què viuen dia a dia les persones transsexuals”. Un col·lectiu que, ha recordat, segurament és “qui més violència pateix” dins de tots els grups inclosos en les sigles LGTBIQ+. “Hi ha transfòbies molt subtils”, ha manifestat. I, el que és preocupant, encara moltes males pràctiques en l’àmbit sanitari. “Les ideologies haurien d’estar fora dels sistemes salut, però per desgràcia no sempre es deixen de banda les creences o els estereotips”, ha lamentat. Missatge que, lògicament, anava dirigit cap a qui, ara mateix, a Andorra, considera que el tractament per al canvi de sexe ha de quedar limitat a una determinada franja d’edat.
Almirall ha defensat la necessitat, també, que aquest tractament es pugui oferir també als menors. “M’agradaria que qualsevol persona que hi sigui reticent convisqui durant quinze dies amb un adolescent trans a qui se li està desenvolupant el cos. Veure com es tanca en si mateix, com no vol sortir de casa, com no vol anar a la platja o amb els amics”, ha argumentat, tot assenyalant que “és terrorífic” i defensant que “són tractaments pensats i reflexionats”. I ha reblat el clau recordant que “a Espanya tenim exemples d’adolescents que s’han suïcidat per no poder accedir-hi i això ho tindrem sempre a les nostres consciències”.
La xerrada ha tingut lloc al vestíbul del Consell General, amb la presentació per part del síndic general, Carles Ensenyat, que ha volgut defensar que, els darrers anys, “hi ha hagut avenços”, però també ha admès que “en requereix més”. Al seu entendre, això sí, “qualsevol dret ha de ser més àgil, però també amb solucions sòlides i bones en el temps”.