Salut

Cultura decidirà fins quan s’ha de conservar la història clínica compartida

Fonts governamentals confien que el text s’entri a tràmit parlamentari durant aquest 2025 i estableixi el termini, que en el cas del SAAS, actualment és de 15 anys

07/01/2025 (20:30 CET)

El ministeri de Cultura, Joventut i Esports té previst entrar a tràmit parlamentari durant aquest 2025 la llei d’acció i gestió documental, més coneguda com la llei d’arxius. En aquest text s’ha d’establir el període que s’ha de conservar la història clínica compartida. Tot i això, en el cas del SAAS es va establir un termini màxim de 15 anys, tal com es va establir el març del 2023. Un període, però que des de la Comissió Nacional d’Accés i Avaluació Documental (CNAAD) consideren que s’hauria de modificar perquè “no és el més adequat”. Un treball que, per la part que toca, es durà a terme juntament amb Salut i la CNAAD.

La llei que regula la història clínica compartida estableix en l’article 36 que “la documentació clínica generada s’ha de conservar segons la normativa vigent en matèria de conservació d’arxius i de gestió de documents”. Una legislació, la qual fonts del ministeri de Salut, expliquen que des de Cultura hi estan treballant amb l’objectiu que s’entri a tràmit parlamentari durant aquest 2025. Al ser un text que afecta no només el ministeri que lidera Mònica Bonell, es farà conjuntament amb la cartera de sanitat i la CNAAD. Mentre no vegi la llum, el 20 de març del 2023 va sortir publicat al BOPA que en el cas del SAAS el termini per guardar la informació seria de 15 anys.

En la reunió del 21 de novembre del 2024 des de la comissió exposen que “el temps de conservació que es va establir per les històries clíniques del SAAS no és el més adequat”. Entre els motius que esgrimeixen hi ha la casuística de residents i nacionals que marxin del país i torni passats 15 anys; el termini de prescripció de les negligències mèdiques o el termini necessari per investigar les malalties genètiques. Així mateix, es posa en relleu que en altres països la legislació fixa un termini de 30 anys.

Les mateixes fonts expliquen que en cap cas s’ha demanat que sigui un període de tres dècades i recorden que la informació s’ha de guardar sempre, però ara caldrà veure també altres variables com pot ser la digitalització.

REGISTRE DEL JOC

Una altra de les qüestions que es va tractar és fins quan s’han de guardar les dades de les persones que elles mateixes demanen que se’ls prohibeixi entrar al casino o al bingo. Un dels problemes que remarquen des de la comissió és que es tracta d’un registre voluntari i “han de ser ells mateixos que es donin de baixa. Aquest darrer fet vol dir que la informació documental de la persona registrada no es pot eliminar fins que es doni ella mateixa de baixa”.

Algun membre de la comissió va proposar establir un termini de 50 anys de conservació màxima si es desconeix si ha traspassat o no la persona i de 25 quan es coneix la mort de la persona. D’altres demanen un període més llarg perquè “una persona pot ser jugadora des dels 18 anys i el termini de 50 anys es queda curt per l’esperança de vida i que potser 100 anys seria una mesura justa”. Per tot plegat, es demana que la qüestió es retorni al comitè d’avaluació “per poder sospesar millor la resolució”.

Etiquetes