El document va ser aprovat en el darrer consell de ministres i, si no hi ha res d’estrany, s’ha de publicar aquest dimecres al BOPA, donant pas a la seva entrada en vigor. En conjunt, la voluntat és ordenar els serveis sanitaris que gaudeixen de finançament per part de l’Estat, sigui via Govern o via Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). La relació és llarga i abasta molts àmbits, però també es fixen com s’ha d’accedir o quins requisits han de complir determinats productes mèdics per ser acceptats.
Un clar exemple són els medicaments. La cartera no els enumera, però sí que deixa clar en el seu article 6 -“Criteris per a la inclusió dels serveis i productes de salut”- que “han d’estar degudament autoritzats en els països veïns”. Si algun en concret no ho està, s’acceptaria d’altres Estats “sempre que s’aprovi específicament la seva inclusió”. Pel que fa a material com ara pròtesi o ortesi, així com altres productes sanitaris, hauran de “disposar de la marca CE per a la indicació que es tracti”.
El document també obre la porta a treure de la cartera algunes prestacions en el futur. Així, es remarca, en el seu article 8, que “s’exclouen les tècniques, tecnologies i procediments o productes” quan “es demostrin que no tenen eficàcia, efectivitat o eficiència o quan el balanç benefici/risc sigui significativament desfavorable”. També seria el cas quan “hagi deixat de tenir interès sanitari per haver estat superats per altres tècniques o procediments més eficaces” o si “no compleixen els requisits establerts per la normativa vigent”.
El document dedicat un llarg annex a desgranar les prestacions sanitàries incloses, així com qui les ha de donar, on, sota quines condicions i com es pot accedir al finançament públic. Entre les novetats, cal recordar, hi ha àmbits com la reproducció assistida, la disfòria de gènere o l’atenció psicològica. Un altre àmbit inclòs és el de la salut sexual, entenent tant “la informació, promoció i consell de conductes saludables (...), prevenció d’embarassos no desitjats i de malalties de transmissió sexual” com la dispensació de la píndola de l’endemà al SIAD o a la consulta jove o el diagnòstic i tractament d’infeccions. “L’atenció sanitària en salut sexual, reproductiva i materno-infantil es presta tant des del nivell de l’atenció primària com des de l’especialitzada, de forma coordinada”, apunta el decret.
La cartera de serveis també deixa clar que, per ara, els tractaments de radioteràpia es continuaran fent a fora d’Andorra. “Per la necessitat de disposar d’un equipament complex i costós i amb professionals molt especialitzats, aquesta atenció es prestarà en centres de l’estranger en coordinació amb les visites especialitzades al centre hospitalari”, estableix.
Un tercer annex del document també enumera les proves diagnòstiques i analítiques incloses. I aquest punt també es limita els metges que poden prescriure-les. Determinats procediments només poden ser demanats pels especialistes en la matèria i, per exemple, no pas pels facultatius de referència. Així, per exemple, una ecografia prostàtica només podrà ser establerta per un uròleg o un TAC al cor, per un cardiòleg, un cirurgià cardíac o a cures intensives.