L’Associació de Celíacs vol que Govern subvencioni part dels tractaments

A Andorra creuen que hi hauria entre 800 i 1.600 afectats i alerten que la dieta sense gluten pot costar entre 600 i 1.000 euros addicionals

Sense gluten. arxiu

L’Associació de Celíacs d’Andorra (ACEA) estima que una dieta sense gluten costa entre 600 i 1.000 euros addicionals i assegura que ha de ser “estricta, sense excepcions”. Aquest dijous se celebra el Dia Internacional de la malaltia celíaca i des de l’entitat han aprofitat per demanar que “les administracions subvencionin part dels tractaments”. Calculen que hi poden haver entre 800 i 1.600 afectats.

La celiaquia no té cura i afecta entre l’1% i el 2% de la població, a qualsevol grup d’edat i els diagnòstics s’han quintuplicat en els darrers 25 anys. Això suposa que a Andorra afecta entre unes 800 i 1.600 persones Des de l’ACEA es mostren preocupats perquè “actualment, el diagnòstic encara es demora una mitjana de 7 anys i el 75% dels pacients encara continuen sense diagnosticar”. Asseguren que no hi ha cap tractament mèdic que freni o reverteixi la malaltia i l’únic que poden fer els afectats és “fer una dieta estricta tota la vida, sense excepcions”.

L’ACEA remarca que “el 40% de les persones celíaques transgredeix la dieta i això té grans conseqüències pel sistema sanitari”

La despesa d’una família amb una persona celíaca pot incrementar-se entre 600 i 1.000 euros a l’any en productes bàsics (pa, farines i pasta). En aquest sentit, l’entitat remarca que aquest factor “pot ser un motiu per no adherir-se al tractament”. De fet, critiquen que pel que fa al sector de la restauració “el Principat està a anys llum de països com Espanya o Itàlia”. Segons diuen, “el 40% de les persones celíaques transgredeix la dieta i això té grans conseqüències pel sistema sanitari”.

Per intentar pal·liar el cost elevat dels productes sense gluten, l’Associació de Celíacs d’Andorra treballa perquè les administracions subvencionin una part dels tractaments. També volen arribar a acords amb les empreses privades que els facilitin descomptes perquè els hi resulti més fàcil la compra dels aliments.

En l’àmbit sanitari, es treballa per tenir un protocol de diagnòstic i de seguiment per tal que els pacients tinguin clares les pautes a seguir. Aposten perquè hagi formacions al col·lectiu mèdic i de la restauració perquè entenguin els condicionants de la malaltia. En aquest sentit, s’exposa que “la mortalitat de les persones celíaques és més gran en els tres primers anys després del diagnòstic, doblant a l'observada en la població en general”.