Andorra podria arribar a tenir el 2050 entre 3.600 i 4.000 persones amb demència

El Servei d’Envelliment i Salut del SAAS està treballant perquè en un any més o menys es pugui posar en marxa un programa d’autoavaluació per a les persones de més de 65 anys que permeti detectar anomalies cognitives en una fase incipient

Un moment de l'acte al vestíbul del Consell General.
Un moment de l'acte al vestíbul del Consell General. Toni Solanelles

Si es tenen en compte els indicadors de prevalença internacionals i especialment els europeus i es casen amb les dades poblacionals d’Andorra, es pot fer una extrapolació i arribar a la conclusió que actualment hi podria haver al país 985 casos de demència dels quals 690 tindrien Alzheimer, un 1,1% de la població. Tenint en compte que la prevalença per al 2050 s’estima del 4%, les previsions són que el nombre de ciutadans amb demència llavors, al Principat, creixi molt més, i sigui d’entre 3.600 i 4.000 persones. Així ho ha explicat la màxima responsable del Servei d’Envelliment i Salut del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Evas Heras, en una xerrada emmarcada en la commemoració del Dia Internacional de l’Alzheimer.

Heras, acompanyada de la neuropsicòloga Blanca de la Cruz i el preparador físic Jan Missé, tots dos membres de l’equip del SAAS que tracta aspectes de gerontologia han fet una interessant exposició a la seu del Consell General, destacant com n’és d’important la prevenció i el fet que la ciutadania, a qualsevol edat, però també quan s’és més gran, faci activitat esportiva. D’aquí la importància de la inclusió d’un preparador físic al servei. “La prevenció és cabdal”, ha recordat Heras en manifestacions als periodistes, tot reconeixent que com més va més casos es diagnostiquen d’alteracions cognitives “en una fase molt lleu”. Quedi clar, es diagnostica més, que no vol dir que hi hagi més casos. El que passa es que es treballa millor i hi ha més eines per abordar la qüestió.

Els especialistes en gerontologia destaquen que la prevenció és bàsica, igual com el fet de fer activitat física, que encara que pugui no semblar-ho, ajuda a la memòria 

De fet, els professionals del SAAS estan immersos en cinc projectes internacionals de recerca que tenen incidència en la gestió de demències i de l’atenció a la gent gran. El servei, que es va posar en marxa el 2021 just enmig encara d’una pandèmia que no acabava de remetre, fa una tasca multidisciplinar. Heras ha destacat, per exemple, la col·laboració entre institucions i la implicació dels comuns i dels seus serveis, que també tenen molt detectats els seus veïns. També és clau l’atenció primària. 

No cal oblidar que la població s’està envellint. I “el factor de risc, el que té una incidència més alta en els casos d’Alzheimer és l’edat”. També estan més exposades a les demències les dones que els homes i els factors genètics poden arribar a configurar un 1% de tot plegat. Amb tot, la màxima responsable del Servei d’Envelliment i Salut del SAAS ha recordat que, hores d’ara, la població d’Andorra encara no arriba al nivell d’envelliment que tenen Espanya o França, d’aquí que la incidència de l’Alzheimer segurament sigui lleugerament inferior al Principat. Ara bé, al 2050 els indicadors de prevalença fan pensar que tot plegat s’haurà anivellat.

eva heras
Exposició de la doctora Eva Heras escoltada per la neuropsicòloga Blanca de la Cruz. | CONSELL GENERAL

Eva Heras, en el marc del treball amb els comuns, ha destacat la importància del programa Aptitude, que ja ha fet la seva feina, les seves anàlisis, en parròquies com Canillo, Escaldes, Andorra la Vella i Sant Julià. Ara comença el torn de la Massana i quedarà Encamp i Ordino. Aquest programa pretén fer una valoració geriàtrica dels padrins de cada parròquia -si ho volen, és clar. Detectar qualsevol incidència cognitiva en un estadi preliminar és fonamental. “És aquí on hem d’entrar”, ha insistit la doctora.

APP

Heras ha explicat que des del servei es pensa en una mena de control per a la gent gran com pot ser la salut escolar per als infants i adolescents. En un any o una mica més es podria posar en marxa aquest nou mecanisme. Les eines, ha explicat la responsable del Servei d’Envelliment del SAAS, ja es tenen. Es tracta de lligar-ho tot i convertir-ho en una APP. La idea que es té des del SAAS és poder fer valoracions a la ciutadania a partir dels 65 anys i llavors “que es puguin fer autoavaluacions” a través de l’aplicació tecnològica. 

“I si hi ha alguna cosa alterada” que es pugui anar al centre de salut o, fins i tot, que si hi ha algun valor que aparegui de forma anòmala “hi hagi un ‘warning’, una alerta” que en connexió amb els professionals dels serveis comunals o els d’atenció primària pugui servir per atendre la persona en qüestió i dotar-lo d’eines, de pautes, de conductes per mirar de revertir aquell element que ha sortit del camí. En fi, que és pretén disposar “d’una fotografia molt clara” i proposar una intervenció als usuaris. “Les idees de cribratge les tenim treballades”, ha conclòs Heras.

Etiquetes

Comentaris

Trending