Aquesta possibilitat es va fixar legalment el 2017, amb l’aprovació de la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica. No va ser fins al 2019, però, que es va poder fer realitat quan Salut va publicar el reglament que regulava el registre nacional on totes les demandes queden recollides. Un document de voluntats anticipades recull les instruccions que la persona dona als professionals sanitaris i en elles es fa constar quin tipus de cures i tractaments mèdics desitjaria rebre o no en cas de trobar-se en condicions que no li permeten expressar-ho. Es pot fer a partir de setze anys.
El nombre de sol·licituds s’ha incrementat de forma notable els darrers temps. Així ho evidencien les dades a les quals ha tingut accés Altaveu. El 2023, fins a 176 persones ho van demanar. La xifra és la més alta dels cinc anys de funcionament del registre i representa un salt fort en comparació amb les 62 del 2022. Un increment de gairebé el 90%.
D’aquestes peticions, 46 es van fer via el mecanisme d’inscripció que té habilitat Govern. La preferència, però, és fer-ho davant un dels notaris del Principat. Així ho van vehicular l’any passat fins a 130 persones. D’aquests, 94 eren dones i 82 homes.
Des que va obrir el registre nacional, aquest acumula un total de 492 documents de voluntats anticipades. L’evolució s’havia mantingut més o menys estable en els primers anys de vida, amb un inici fort (82 peticions el 2019) i després una petita davallada (65 el 2020 i 71 el 2021). Els darrers dos exercicis, però, la dada ha crescut molt.
Per edats, la franja que més fa el tràmit és la de persones que tenen entre 61 i 70 anys, amb un total de 136 demandants. En segon lloc, es troba la immediatament superior (71-80), amb 125. En canvi, per sota dels 30 anys la xifra és gairebé anecdòtica, amb només 8 sol·licituds.