És tant clar que la concessió dels quinze pisos permetrà alleugerir una mica les dificultats de Saetde per poder col·locar els seus treballadors com el fet que era evident que la societat era una de les poques, vist el plec de bases, que podia concórrer al concurs exprés. Només es van retirar quatre plecs, i les condicions imposades en ells, segons algunes de les fonts, eren draconianes i impossibles de complir per a algú que no pugui repercutir, com serà el cas de Saetde, el lloguer dels pisos en els seus propis treballadors.
Entre moltes altres coses, els pisos estan buits, i serà la concessionària qui s’haurà d’encarregar d’equipar-los. I al cap de sis mesos -quan la temporada sols en dura cinc- haurà de cuidar-se, també, de treure els mobles que hi hagi col·locat una vegada finalitzi la concessió. Aquesta és només una de les condicions que dificultava que empreses que no fossin d’una naturalesa similar a Saetde poguessin tenir interès real i capacitat per poder concórrer a concurs. De fet, la voluntat del comú, que limita el preu del lloguer i, també, el nombre de persones que poden ocupar cada pis, era que els pisos servissin per resoldre una problemàtica concreta, la de manca d’habitatge per als temporers, i no pas que facilitessin el negoci per a gestors immobiliaris.
La corporació ha fixat que només puguin viure un màxim de dues persones per habitació. Dels quinze pisos, cinc són d’una sola habitació, vuit més de dues i les dues últimes de tres habitacions. Per tant, en estricte compliment de les exigències imposades pel comú d’Encamp, els pisos de Gevivasa, com així són coneguts, amb el nom de l’empresa que es va crear per construir i inicialment explotar els habitatges, podran acollir un màxim de 54 temporers de Saetde.