La impressió 3D puja als altars

Totes les talles de verges del país ja tenen la seva versió en tres dimensions amb les mateixes característiques que les originals

Verge original, imatge escanejada a l'ordinador i peça final impresa en formigó. ALTAVEU

La impressió 3D permet reproduir obres religioses en diferents materials. I ho fa de manera econòmica i més lleugera. Les parròquies andorranes han optat per aquesta tecnologia per tenir una rèplica de les talles originals.

La impressió 3D ha aterrat en l'àmbit religiós per fer reproduccions exactes de peces úniques que, al seu dia, van ser dissenyades i modelades a mà. Fins i tot permet recuperar la imatge original sense els desperfectes acumulats pel pas del temps. Així s'aconsegueix, entre altres coses, evitar la manipulació directa de l'obra d'art, preservar el patrimoni històric, alleugerir el pes de les escultures i reduir-ne molt els costos.

L'escàner 3D captura la forma i les característiques físiques d'un objecte real existent, a base d'explorar-ne la superfície i prendre-hi mesures respecte a uns punts de referència. Després de crear aquest fitxer digital, la impressió 3D o fabricació additiva permet crear un objecte tridimensional mitjançant la superposició de capes successives d'un material determinat. Aquesta tècnica fa possible produir peces de complexitat elevada, a partir dels models digitals en 3D. Fins i tot es pot fer la impressió 3D polida, a partir d'una fotografia.

Una escultura original de grans dimensions pot costar entre 7.000 i 9.000 euros, però elaborada amb impressió 3D ronda els 3.500. Això sí, el preu varia segons el tipus d'obra i els materials emprats. A més, amb la impressió 3D s'evita manipular la imatge original, cosa que ajuda a conservar-la millor. Hi ha casos en què la peça original passa a un museu i la rèplica és la que queda exposada al públic. En altres ocasions, simplement es vol obtenir una còpia digital davant de qualsevol eventualitat que pugui ocórrer en el futur, ja sigui un com en el cas de la Verge de Meritxell que va desaparèixer durant l'incendi del 9 de setembre de 1972.

En aquest cas, la imatge que està exposada al santuari, és una còpia que va ser beneïda el 2016, coincidint amb la celebració que va donar a Meritxell la categoria de Basílica Menor. La talla en fusta és de til·ler, i es va fer utilitzant la geometria 3D de la imatge, i a partir de les fotografies existents de la Mare de Déu original, el que va donar lloc a una peça amb una volumetria i unes dimensions gairebé exactes a les de la talla original .

La història oblidada de Meritxell

El model virtual es va introduir en una fresadora de control numèric que va anar desbastant la fusta fins a aconseguir una marededeu clavada a la de les fotografies, un facsímil. Tot i la fidelitat, aquesta versió ha estat fresada per una màquina, no cisellada a mà. El taller la va fer a partir d’un tac de fusta de til·ler encolat, i en quatre parts –la Verge, el Nen i les dues mans–, que després es van unir. La policromia la van aplicar les restauradores Mònica Guitart i Maria Maté, que van reproduir la paleta que tenia la marededeu el 1972, respectant-ne fins i tot el to envellit: blavet, vermell i carmí.

Totes les talles de verges del país tenen la seva versió 3D, fins i tot ha estat confeccionada amb aquesta tecnologia, la de Canòlich que es regalarà al Sant Pare durant el pelegrinatge que tindrà lloc aquest mateix any. En alguns casos la digitalització permet aconseguir una font extra d'ingressos. La junta del Santuari de Queralt al Berguedà, ha promogut aquest any la digitalització en tres dimensions de la talla original de la Mare de Déu de Queralt. Es tracta de poder tenir les coordenades exactes d’aquesta figura en format digital i fer-ne reproduccions idèntiques a petita escala que es posaran a la venda els propers mesos a la botiga de records del santuari.

Etiquetes: