La jornada, impulsada per un col·lectiu d’historiadors i investigadors fonamentalment del país que ja s’han passat a denominar ‘els Guindos’ i que s’ha celebrat sota l’aixopluc de la Societat Andorrana de Ciències (SAC) a l’auditori Rocafort del Centre Cultural i de Congressos lauredià, ha comptat amb una mitjana de cinquanta assistents, ponents inclosos, i en dos tipus de públic diferents si s’ha tractat del tram matinal o el de tarda. Dos dels principals promotors de la jornada, Joaquim Valera i Robert Lizarte, en feien un balanç molt satisfactori en acabar.
Fet el reconeixement intel·lectual, “ara falta el pas institucional”. I això vol dir “incloure la figura de De Guinda en els llibres d’història” andorrana, on no hi surt reflectit, i que el nomenclàtor lauredià inclogui algun espai urbà de la parròquia dedicat al bisbe Simeó
De fet, la satisfacció brollava per totes bandes i també n’ha estat testimoni l’actual arquebisbe d’Urgell i Copríncep, Joan-Enric Vives, que s’ha encarregat de fer la clausura de l’acte tot lloant la “figura molt important” de De Guinda, de qui n’ha glossat algunes facetes i fets igual com ha fet recordant també el paper que al seu dia va jugar el també bisbe urgellenc Josep Caixal. El també ‘guindo’ Alfred Llahí, conductor de l’acte, ha qualificat “d’un somni fet realitat” la jornada de descoberta de Simeó de Guinda. Simeó perquè malgrat que els promotors de les jornades l’han anomenat sempre Simeón -el religiós era navarrès-, Vives ha obert la porta a catalanitzar el nom del bisbe.
Valera i Lizarte han celebrat haver pogut descobrir noves coses, noves dades, noves consecucions de De Guinda durant la jornada. I han explicat que des del punt de vista intel·lectual ja s’ha fet el reconeixement al bisbe que va mantenir Andorra independent. “Ara falta el pas institucional”, ha remarcat Valera, que ha concretat què volia dir amb això. Dues coses: “incloure la figura de De Guinda en els llibres d’història” andorrana, on no hi surt reflectit, i que el nomenclàtor de Sant Julià inclogui algun espai urbà de la parròquia dedicat al bisbe Simeó.
De fet, ja s’estarien fent els passos que s’escau amb el comú lauredià per tancar la denominació d’algun vial o placeta dedicada a l’únic Copríncep mort en territori andorrà i més concretament, el 1737, en sòl lauredià. Aquest dissabte, però, encara era precipitat fer l’anunci formal tot i que hi ha hagut participació institucional del comú de Sant Julià.
LA PRESSA DE L’ARQUEBISBE
Joan-Enric Vives ha repassat algunes anècdotes amb els assistents a la clausura de la jornada i ha celebrat la feina dels investigadors històrics, que ha lamentat que sovint té poc reconeixement i encara menys suport. L’arquebisbe ha parlat fins i tot de compartir un dinar amb els impulsors de la cita i ha animat també el debat sobre el nom de De Guinda. Catalanitzar-lo o no. I després de departir uns minuts amb els promotors de la jornada i el reconeixement al bisbe i amb alguns dels assistents a l’acte, ha marxat.
El Copríncep no ha tingut ni temps de valorar la jornada ni referir-se a ella. Ha assegurat Vives, que ha marxat escudat per qui va ser el seu secretari personal i també ‘guindo’ i ponent Joan Massa amb certa celeritat. Si no tenia temps per parlar de Simeó de Guinda, menys encara en tenia per referir-se a la situació del Principat i al debat o regulació del dret a l’avortament.