Gallardo, Pallarés, Costa i Bonet recorden l’afectació psicològica -més enllà de la física, és clar- que suposa per a les dones un càncer de mama. Més encara si hi cal una mastectomia. D’aquí que l’esmentada reconstrucció micropigmentada pot contribuir a “combatre les possibles seqüeles psicològiques que pot comportar una mastectomia i posterior reconstrucció mamària en pacients amb càncer de mama”.
Els quatre parlamentaris exposen, per exemple, que “el càncer de mama implica per a moltes dones una situació que afecta física i psicològicament la seva qualitat de vida. Una de les fases en què es presenta un major deteriorament emocional és durant el tractament, a causa dels efectes secundaris, col·laterals i seqüeles de la mastectomia”. I hi afegeix que “tenint en compte què davant l’amputació total o parcial de les mames, les conseqüències a nivell psicològic repercuteixen de manera dràstica en l'autoimatge, ja que física i visualment constitueix una deformitat important sobre el cos de la dona i s'ha comprovat que mentre una pacient presenti major deformitat i disfunció, la probabilitat que desenvolupi un major nombre de problemes psicològics i socials és alta”.
En aquest sentit es recorda que “una de cada tres dones opten per la reconstrucció mamaria i la última etapa d’aquesta és la reconstrucció de la aureola a través de la tècnica de la micropigmentació. Aquesta tècnica busca reproduir tant el mugró com l’aureola circumdant deixant una imatge molt similar a l’aspecte real”. I “tenint en compte què aquest procediment resulta fonamental en el procés de reconstrucció mamaria per aquelles dones que han patit un càncer de mama i que han estat sotmeses a una mastectomia” reclamen que la tècnica l’assumeixi la CASS.