Aquest dimarts que s’ha presentat més que mai en societat la iniciativa, fonts diverses de l’àmbit jurídic, però també empresarial i de sectors diferents, qüestionen la idoneïtat d’Augé com a referent de la 'Marca Andorra' si es vol realment donar un impuls definitiu al projecte. De fet, una de les voluntats que es posava aquest dimarts sobre la taula dels polítics en l’acte que s’ha fet al Consell General és aconseguir que 'Marca Andorra' deixi de ser una taula de treball, qualificada, això sí, a l’aixopluc de la patronal, per tal que esdevingui una fundació i els partits, qualsevol i tots els que concorren als comicis del 7 d’abril, se la facin seva i la dotin de la capacitat i la força que es voldria.
Una força, però, que les fonts consultades consideren que la presència d’Augé pot limitar. Les veus crítiques amb l’impulsor de 'Marca Andorra' hi veuen algunes ombres o, com a mínim, lloses que l’encadenen a una Andorra que, justament, és aquella de la qual s’hauria de desprendre absolutament el projecte. I és que, han recordat les fonts, l’advocat, fiscalista i empresari apareix d’una manera o altra implicat en el ‘cas Pretòria’ de corrupció institucional (el famós 3%) a Catalunya i també ha estat vinculat als ‘Papers de Panamà’.
Augé i Gracià Patrimoni i Aprodem Objectiu 2000 apareixen en la resolució de l’Audiència nacional espanyola que condemnava, entre altres, Alavedra i Prenafeta
Cert que de tot plegat, en fa temps. Però encara no fa pas massa les societats Augé i Gracià Patrimoni i Aprodem Objectiu 2000 apareixien citades, per exemple, en la sentència condemnatòria dictada per l’Audiència nacional espanyola en el denominat ‘cas Pretòria’, que potser alguns recordaran més fàcilment si se’ls parla de Macià Alavedra, traspassat poc després de la condemna, o de Lluís Prenafeta, dos dels alts càrrecs que va tenir Jordi Pujol en la Generalitat catalana i que, entre altres llocs, van fer passar per Andorra (Banca Reig/Andbank, BancSabadell, Caixabank/Crèdit Andorrà) diners d’origen poc clar.
En la sentència que va condemnar, entre altres, els dos veterans polítics catalans, hi apareixen provats pagaments o transferències fetes, en uns casos, per “la societat instrumental andorrana” Augé i Gracià Patrimoni. I un altre, per Aprodem Objectiu 2000, que actualment registrada amb la denominació de Worldwide Family Projects i que, a partir de diverses societats interposades, acaba anant a petar com a soci fundador a l’esmentat Pere Augé. També apareix Augé Grup, el holding de consultoria del vicepresident de la CEA, com a intermediari de diverses societats que van quedar al ‘descobert’ arran de l’escàndol del ‘Panama Papers’.
Moltes d’aquelles societats, fins i tot la majoria, ja han estat dissoltes o clausurades. Les fonts consultades han explicat que malgrat que formalment no hi hagi res de dolent en cap de les qüestions, i que algunes de les pràctiques siguin antigues, no queda ‘políticament correcte’ que el referent d’un projecte que pretén vendre una imatge renovada d’Andorra des d’un bagatge i un potencial d’anys i panys, això sí, sigui “algú amb més d’un roc a la faixa”.
Acte de presentació
Això no treu que 'Marca Andorra' hagi congregat aquest dimarts un bon nombre de persones al vestíbul del Consell General. De fet, ha fet el ple absolut. Clar és que estem a les portes d’una cita electoral i que totes les formacions polítiques i institucions amb connotacions i interessos electorals han fet acte de presència a la presentació d’una iniciativa que pretén convertir-se en ‘Andorra Better Life Foundation’. Aquesta fundació hauria de tenir “la seva pròpia estructura, serà independent, però interactuarà i treballarà molt de prop amb el sector privat i el sector públic”.
Un acte multitudinari al Consell General serveix per presentar en societat una iniciativa que s’hauria de transformar en ‘Andorra Better Life Foundation’
La futura fundació ambiciona dur a terme tot un seguit d’objectius i eixos de treball que una vegada a l’any haurien de ser exposats en un esdeveniment que es convocaria a l’efecte i que hauria de tenir rellevància a l’hora que hauria d’aconseguir mobilitzar els agents socials i econòmics del país. Campus d’estiu, clústers d’esport i benestar, posar en marxa una taxa turística que servís com a font de finançament de la fundació o introduir a les escoles el Projecte Manual Digest 2.0 serien alguns dels reptes de la futura fundació.