Tres clients de Banca Privada d’Andorra (BPA) han presentat una querella criminal contra els membres de consell d’administració de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), encapçalats pel president, Albert Hinojosa, i el conseller delegat, César Goyache; contra l’administrador únic de la intervinguda BPA, Fernando Vázquez, i contra cinc consultors de la firma PricewaterhouseCoopers (PwC). Acusa a tots plegats, de manera executiva o inductiva, de tres delictes: prevaricació, apropiació indeguda i infidelitat en la custòdia de documents. En el rerefons del cas hi ha el bloqueig dictat per l’AREB contra comptes de centenars de clients de BPA.
Segons fonts del despatx legal que ha elaborat la querella, l’acció judicial es basa en el fet que no hi ha cap normativa que avali la decisió de l’agència estatal de poder bloquejar uns diners. Les fonts consultades han assegurat que “no hi ha cap disposició legal que sustenti la mesura que s’està aplicant” ja que, consideren, “el legislador andorrà ha volgut que aquesta possibilitat només la puguin autoritzar les autoritats judicials o l’UIFAnd”. I en el cas d’aquest darrer organisme, només es poden bloquejar els comptes cinc dies.
Tenint en compte que Vall Banc va començar a ser operatiu l’11 de maig i que des de tres o quatre dies abans ja no es podia disposar ni dels 2.500 euros setmanals que es permetia retirar de cada compte des del 16 de març del 2015, resulta que fa dos mesos que aquells clients que per decisió de l’AREB no han estat transferits al banc pont no poden disposar ni dels saldos que de manera restrictiva i cada mes poden tenir al seu abast els nous clients de Vall Banc. Des de principi de maig, els dipositants que han quedat travats a BPA no han pogut accedir ni a un cèntim d’euro. Sense base legal segons les assessores jurídiques dels esmentats clients, tot plegat hi hauria prevaricació i apropiació indeguda.
La querella estableix dos tipus diferenciats d’autoria: l’executiva i l’inductiva. De la primera s’acusaria els membres de l’AREB i l’administrador de BPA. De la segona se’n consideraria responsable els consultors de PwC atès que l’ens estatal de resolució d’entitats bancàries sempre ha assegurat que les seves decisions les pren en base a criteris i informes elaborats per la consultora d’arrel americana. Més enllà de la responsabilitat penal que s’exigeix personalment a cadascun dels querellats, els querellants també reclamen una responsabilitat civil subsidiària a l’AREB, BPA i PwC España.
El tercer dels delictes que s’imputa als querellats, el d’infidelitat en la custòdia de documents, rau en el fet que els consultors de PwC directament o els gestors de BPA seguint instruccions dels primers sol·liciten de manera reiterada documentació que ja ha estat aportada en altres moments del procés de revisió de comptes i clients. Un dels querellants, segons les assessores legals que estan gestionant el cas, té ben documentat que se li ha demanat fins a tres vegades la mateixa informació. I que cada vegada s’ha justificat la nova demanda al·legant que la documentació requerida i aportada s’ha extraviat.
D’aquí que es consideri que els encarregats de l’elaboració dels nous KYC no han estat prou diligents amb la seva feina. “I la infidelitat en la custòdia documental és un delicte que està tipificat en el nostre Codi penal”, han recordat les fonts. La querella, a la qual n’hi podrien seguir d’altres d’una naturalesa similar, “és sòlida” i “amb una documental amb valor probatori ben estructurada i fonamentada”.
Comentaris