La voluminosa querella tramitada aquest matí és un compendi de les diverses accions o decisions hagudes ja abans del 10 de març del 2015, quan es va publicar el ‘Notice’ del FinCEN, i els acords o resolucions que s’han adoptat amb posterioritat, fins arribar a la recent acció social que impulsada per l’AREB reclama més de 400 milions d’euros als membres de l’antic consell d’administració de BPA. L’escrit entrat a la Batllia, acompanyat de nombrosa documentació, posa de relleu les nombroses decisions arbitràries i omissions malintencionades que s’haurien donat abans i durant l’existència dels efectes de la nota del FinCEN, i que van tenir un efecte “devastador per a BPA”, i també destaca els acords i resolucions adoptades posteriorment i de forma “manifestament injusta” per continuar perjudicant i acusant tant als antics propietaris de BPA com a molts dels seus treballadors i clients.
L’escrit, de mig centenar de pàgines i amb nombrosa documentació annexa, s’ha presentat aquest matí a la Batllia
La querella fa un exhaustiu repàs de tot un seguit d’actuacions prèvies i posteriors al ‘Notice’ del FinCEN. Per exemple, es recorda que els comptes i mecanismes de funcionament de BPA van ser sempre auditats per organismes independents i van rebre l’aprovació dels organismes de supervisió estatal, i especialment de l’INAF i la UIFAnd. Es remarca que ni l’Associació de Bancs (ABA) ni BPA mai no van estar informats de la nota verbal emesa l’agost del 2014 per les autoritats americanes que evidenciaven el suposat mal funcionament en relació amb l’efectiu de les entitats bancàries andorranes. Es posa de relleu també que els casos que va citar el FinCEN al seu dia com l’origen de la seva actuació -tots excepte el de Sinaloa, que avui encara es desconeix- ja havien estat reportats a les autoritats judicials andorranes o espanyoles i se n’estava fent el seguiment corresponent, fets que en gran part es van ometre per part dels querellats.
Es recorda que la mateixa directora del FinCEN -llavors Jennifer Shasky Calvery- va agrair la col·laboració de les autoritats andorranes, les mateixes autoritats que van negar saber res de res però que el temps ha anat demostrant que, presumiblement, haurien participat d’un pla preconcebut i que, en major o menor mesura, tenia una vinculació amb l’‘Operació Catalunya’ i els diners que la família Pujol havia tingut a BPA i encara prèviament i en més abundància a Andbank.
El querellant no descarta ampliar el nombre de persones contra qui dirigeix l’acció en funció de com vagi la instrucció
Com a exemples d’actuacions arbitràries es destaca el fet d’aprovar una llei exprés i ad hoc d’aplicació en el ‘cas BPA’ que incloïa una “discriminació incomprensible i inacceptable” deixant els accionistes amb menys d’un 10% del capital del banc exonerats de l’obligació d’haver d’amortitzar i recapitalitzar l’entitat que es va declarar inviable sense ni tan sols contemplar-ne en cap moment la seva possible reestructuració. Entre moltes altres coses es recorda la ridícula venda dels actius denominats bons de BPA a JC Flowers o una acció social que s’ha esperat a promoure ara just quan ha prescrit la possibilitat d’actuar contra un familiar de l’actual cap de Govern membre del consell d’administració del banc en fase de resolució fins al gener del 2014. En aquest sentit es ressalta com, de forma inaudita, “l’AREB que és qui es va substituir en l’accionariat i va expulsar i espoliar als accionistes de BPA, pretén avui reclamar als espoliats el valor de l’espoliació”.
En el curs del text es desgranen diverses actuacions que el querellant considera “manifestament injustes” i clarament “arbitràries”
Els indicis, proves i motius que argumenten el convenciment que els querellats van cometre un delicte major de prevaricació continuada essent els presumptes autors d’aquests fets autoritats o funcionaris són molt nombrosos i van desgranant-se al llarg de més de mig centenar de pàgines, on també s’annexen les diverses resolucions judicials espanyoles que han exculpat BPA, la seva filial Banco Madrid o els seus responsables de moltes de les acusacions que inicialment s’havien formulat. De tots els fets, i en major o menor mesura, s’acusa els querellats, amb l’excap de Govern Toni Martí a l’epicentre de tot plegat i sense descartar que en funció de com evolucioni la instrucció de la querella aquesta es pugui ampliar a més components de l’administració, actual o passada.
L’escrit, a banda de sol·licitar que es prengui declaració a tots els querellats, també recull la necessitat de sol·licitar a diversos organismes totes les comunicacions que van dur a terme entre elles o amb el FinCEN o qualsevol autoritat espanyola. També es demana, per exemple, que o bé el Govern o l’organisme escaient de l’administració andorrana, o bé la consultora internacional PricewaterhouseCoopers (PwC) aportin l’informe realitzat al seu dia que informava de l’existència de prop d’un miler de comptes o clients que haurien blanquejat. La querella presentada aquest matí inicia ara la seva tramitació i en breu s’hauria d’admetre a tràmit, atès que es tracta pràcticament d’un formalisme prèvia petita anàlisi d’allò que es denuncia en l’escrit.