“La clau és qui tenia el control de l’arma”. Així ho ha manifestat el mateix president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan durant el judici per la baralla mortal a la benzinera Esso de Santa Coloma. No serà, però, fàcil. La segona jornada de la vista s’ha centrat en les declaracions de fins a quatre pèrits i les posicions han estat força divergents. Dos, la llavors cap de l’àrea de Medecina Legal i Forense, Carme Moreno, i una doctora proposada per la defensa han abonat la tesi de la ganivetada accidental. Altres dos, un doctor proposat per l’acusació i l’auxiliar que va fer la primera autòpsia, s’han decantat de forma clara per una punyalada intencionada.
Els quatre perits han defensat, en alguns moments amb vehemència, les seves respectives postures. La seva declaració, de fet, és vital perquè els magistrats puguin discernir si el principal acusat del cas, un resident peruà va clavar la navalla o va ser la víctima, José Luís Pereiras qui a conseqüència de la baralla –que va ser intensa ningú ho ha posat en dubte- es va autolesionar.
El ganivet en qüestió, d’una fulla de catorze centímetres, va penetrar en el cos del difunt amb força, tot i que no totalment –poc més de deu centímetres-. Suficient, però, per trencar una costella, obrir carn i múscul i penetrar en el pericardi i el cor, provocant una aturada cardíaca fatal. Justament, el fet que no tota la fulla acabés entrant s’ha esgrimit per part de Moreno i la doctora proposada per la defensa com a argument per demostrar que la hipòtesi de la ganivetada accidental provocada per la mateixa víctima. “Si vas a matar una persona, ho fas amb molta força”, han remarcat.
La defensa ha intentat atacar la credibilitat dels dos pèrits contraris a la tesi de la punyalada accidental
En canvi, per als altres dos pèrits un detall que demostraria que la navalla no estava en possessió de Pereiras són les ferides que presentava a les mans. Al seu entendre, provocades perquè estava intentant defensant-se davant un agressor que ja tindria el control del ganivet. En aquest punt, però, també hi ha discrepàncies, ja que tant Moreno com l’altra pèrit entenien que eren més aviat compatible amb un forcejament per possessió de l’arma.
La discussió ha estat llarga –fins i tot amb escenificacions físiques amb un ganivet de plàstic aportat per la defensa- i no ha servit per moure les postures. Dos pèrits a favor d’una tesi i dos defensant l’altra. Des de la defensa s’ha intentat, llavors, posar en dubte la credibilitat dels dos metges més propers a la tesi de l’acusació. En el cas de l’antiga auxiliar del servei de Medicina Forense ha volgut recordar que, arran dels fets –i en especial per haver entregat massa d’hora el cos als familiars que el van incinerar, fet que va impedir poder-li fer més proves- va ser acomiadada. També ha furgat en la relació –tibant, ha quedat clar- amb la qui fou la seva cap. Pel que fa al pèrit aportat per l’acusació, ha fet un intent, frustrat per Pijuan, de remarcar la seva afiliació política a un partit d’ultradreta espanyol per recordar que en el cas també el racisme havia jugat un paper important.
La sessió matinal ha acabat, doncs, amb els mateixos dubtes que la del dilluns. I amb una petició per part de la fiscalia que caldrà aclarir a la tarda. Des del ministeri públic no s’ha volgut elevar a definitives les conclusions provisionals perquè, de fet, les volia modificar i necessitava temps per “pensar-hi”. Porta oberta a modificar la pena inicialment proposada per l’acusat, de catorze anys de presó?