En global, en general, ha estat un clam per reclamar el desenvolupament de més drets socials al Principat. Totes dues activistes han recalcat que la reivindicació de la dona al Principat va molt més enllà de la demanda de la despenalització de l’avortament, encara que aquesta sigui la més visible i que més ha transcendit.
Cortés ha recordat, també fent referència a la decisió del Govern de portar-la a ella a la fiscalia per, entre altres coses, la seves aportacions davant la Cedaw, que “han de deixar de fer la política de la por perquè ja no funciona”. La líder d’Stop Violències ha reiterat que no saben res de la fiscalia i ha deixat clar que “no hi pot haver causa jurídica perquè jo no he comès cap delicte. Les senyores i senyors de Govern que deixin de buscar allà no hi ha res".
"Lluitem contra un sistema arcaic i caciquista, no contra Andorra" ha dit Vanessa M. Cortés en el seu discurs
Posteriorment, i en la lectura d'un manifest, ha indicat que "lluitem contra un sistema arcaic i caciquista, no contra Andorra" i ha afegit que "hem de triar entre una societat sotmesa o sobirana". Ha volgut deixar clar que "no estem finançades per ningú i tenim molt suport internacional. Només volem que acabi el patiment per ser dona". Ha afirmat que el Govern ha copiat la seva idea del servei integral d’atenció a la dona (SIAD). "Nosaltres ja sabem on anar a avortar. Ja sabem com anar a Barcelona. Volem els nostres drets sense paternalismes".
Escoda, que ha deixat entreveure que el principal problema probablement és que no hi ha prou recursos per garantir els drets socials, ha afirmat, en relació amb la interrupció de l’embaràs, que s’ha de veure si el que es vol és que “institucions treballin bé per al ciutadà o que els ciutadans estiguin sotmesos a les institucions”.
La representant d’Acció Feminista ha deixat clar que no es tracta d’una pugna entre feminisme i masclisme, sinó que el que es vol, i que és el que reclama el feminisme, és que “tothom tinguem els mateixos drets”. Al final de l'acte ha volgut subratllar que "no és només el 8 de març. Hem de treballar cada dia per aquesta igualtat de drets".
A Andorra s’han atès 327 dones al 2019 per casos de violència de gènere
Escoda ha tancat el seu discurs afirmant que "no estem disposades a fer ni un pas enrere" per evitar que prosperin els avenços vers la igualtat. A Andorra s’han atès 327 dones al 2019 per casos de violència de gènere, actituds que neguen les violències masclistes i les desigualtats de gènere. Des de 2006, han estat 1.255. "No és una opinió, són dades reals darrera de les quals hi ha vides. Negar-ho és immoral i perillós", ha dit la portaveu d'Acció Feminista
Els col·lectius que havien promogut la marxa s’han mostrat molt satisfets per l’assistència a l’acte reivindicatiu (el mig miler ha estat corroborat per la policia), en què també s’hi han vist representants del Partit Socialdemòcrata (PS), encapçalats per la seva presidenta Susanna Vela i pel president del grup parlamentari, Pere López, i dels progressistes de Socialdemocràcia i Progrés (SDP).
Proclames com "menys religió i més revolució" o "cap agressió sense resposta" han acompanyat la marxa
Des d’una ‘batucada’ fins a representants dels Castellers d’Andorra han participat de l’acte. “Hem de reivindicar i tenir drets socials, l’avortament n’és un però n’hi ha més. És important que se’ns vegi al carrer”, ha remarcat Vanessa M. Cortés. Proclames com "menys religió i més revolució", "cap agressió sense resposta", "fora els rosaris dels nostres ovaris" o "visca, visca, visca, la lluita feminista", no han faltat durant la marxa.