El fet que hagi transcendit que l’empresari valencià resident a Barcelona Rafael Pallardó hagi intentat fer arribar al Tribunal de Corts una declaració per la qual matisava algunes de les manifestacions fetes fins ara, tant a Espanya com a Andorra, i en les quals es fonamenta el denominat ‘cas BPA’, ha portat diversos processats en la causa i els seus advocats defensors a interessar-se per la qüestió i a plantejar-se sol·licitar als tribunals diverses mesures, com per exemple, segons algunes fonts, que se citi a declarar Pallardó abans no es procedeixi formalment a l’obertura del judici oral. Creuen que l’aparició d’aquesta nova versió del testimoni pot donar un tomb al cas.
L’escrit firmat per l’empresari i el que seria el seu nou representant legal a l’Estat espanyol va ser presentat la setmana passada davant el Tribunal de Corts, l’organisme jurisdiccional del qual ara mateix depèn la causa general del ‘cas BPA’, per l’advocat que Rafael Pallardó ha designat al Principat. Ahir, dimecres, i segons que ha avançat el ‘Diari d’Andorra’, el tribunal hauria refusat el document tramitat per la representació del suposat col·laborador de l’empresari xinès Gao Ping tot argumentant que Pallardó no és part en el procés. Efectivament, només és un testimoni. Però va ser a partir del seu testimoni que es construeix, fonamentalment, la principal causa judicial que hi ha oberta contra BPA.
Fonts properes a diversos processats han mostrat la seva estupefacció per l’aparició d’aquest document però alhora l’han considerat fonamental i consideren que podria acabar de donar un tomb definitiu a una causa que, mantenen, no se sustenta més enllà del fet que es consideri que les operacions de caixa, les ‘famoses’ compensacions dineràries, no només eren delictives si no que, a més a més, evidenciaven un sistema institucionalitzat de blanqueig de capitals, una situació que tant l’entitat intervinguda com els seus accionistes, directius i gestors no només han negat sempre amb contundència si no que, a més a més, han anat aportat proves per justificar les seves posicions.
Les fonts consultades han assegurat que és possible que des d’un punt de vista processal el refús de l’escrit presentat per Pallardó via el seu advocat sigui ajustat a Dret, però que no hi hauria d’haver cap impediment perquè si ho demana alguna altra part una vegada ha transcendit la disposició de l’empresari aquest sigui citat. Com a mal menor, el propietari de diverses botigues de marroquineria i complements de vestir a Barcelona hauria de declarar com a testimoni durant la vista que es digui a terme pel ‘cas BPA’, ara ja prevista per al mes de setembre o octubre.
Pallardó estaria disposat a venir a declarar personalment al Principat, però ha de ser citat formalment ja que l’empresari, en el marc de la instrucció del ‘cas Emperador’ a Espanya, es troba investigat i en llibertat provisional. Per aconseguir l’alliberament després de mesos empresonat, l’instructor de la causa va dictar algunes mesures, com ara el fet que no pot sortir del territori nacional espanyol si no és amb autorització. Per tant, no s’ha pogut desplaçar a Andorra com sí que ha fet en altres ocasions perquè, aquells cops, havia rebut el corresponent permís després que les autoritats judicials andorranes el citessin formalment.
L’escrit
L’escrit que pretenia presentar davant del Tribunal de Corts i que ha estat rebutjat no entraria en cap contradicció greu amb les manifestacions fetes fins ara, especialment amb les dues últimes, en les quals va deixar clar i sense embuts que els diners que hauria enviat cap al Principat eren producte únicament de l’evasió fiscal. Però aportaria, segons les fonts, matisos i apreciacions “molt interessants” i que evidenciarien que “la meva actuació a Andorra estava perfectament instrumentalitzada per justificar i motivar, almenys parcialment, la posterior intervenció de BPA”. Així ho escriu en el document enviat i rebutjat.
Segons fonts que han tingut accés al contingut de l’escrit, Pallardó recorda que va declarar davant la fiscalia andorrana el 13 de març del 2015. I explica que havia estat citat amb vuit dies d’antel·lació. Per tant, la seva declaració estava ja prevista des del 4 o el 5 de març, segons les manifestacions de l’empresari, que diu que no va acudir al Principat a declarar voluntàriament si no que ho va fer sempre induït ja fos per autoritats judicials o policials espanyoles o andorranes.
Entre les moltes coses que explica en tres fulls, Pallardó afirma -i el seu advocat a Andorra demana que es comprovi oficialment- que va acudir al Principat de forma irregular, sense que es demanés permís al jutge instructor del ‘cas Emperador’ perquè pogués abandonar el territori espanyol. També hauria escrit en el document refusat pel Tribunal de Corts que el fiscal general de l’Estat andorrà, Alfons Alberca, li hauria assegurat que podia estar tranquil que es faria tot allò que s’havia acordat, en relació, segurament, a una rebaixa de la condemna que li pogués escaure a Espanya.
Pallardó explicaria que la declaració prestada a Andorra s’hauria dut a terme amb diversos dèficits procedimentals i amb certa pressió de la policia perquè expliqués fets o dades que s’ajustaven a les necessitats suposades de la causa. Entre altres coses explica, també, que se li va fer molt estrany que va voler explicar a Alberca, durant la declaració, que la mateixa operativa que havia fet a BPA l’havia dut a terme també a Andbank i MoraBanc i que el fiscal li hauria dit que només li interessava allò que hagués succeït en el marc del banc intervingut.
També escriuria segons les fonts coneixedores de l’escrit que no hauria fet compensacions amb Joan Pau Miquel per valor de quatre milions d’euros i afirmaria que no va entregar mai a mà diners a l’exconseller delegat del banc. Encara més, explicaria que tot just l’hauria vist un parell de vegades i que les reunions van tenir com a motiu el fet que Miquel li hauria exigit que l’operativa s’havia d’acabar perquè el banc ja no l’aprovava. També deixa clar que no va pagar mai comissions a cap gestor o directiu del banc per tal de poder realitzar l’operativa que li servia per enviar efectiu ingressat a l’Estat espanyol fins a la Xina.
Comentaris