Preocupació per l’endarreriment de pagaments al tomb de la FAF

Per estatuts, el supervisor de tot plegat era el secretari general. I Tomás Gea, el titular del càrrec, fa just una setmana que és a la presó acusat d’apropiació indeguda, administració deslleial i defraudació a la CASS. L’altre apoderat bancari de la federació futbolística és el tresorer de l’entitat, un José García que continua fora de territori andorrà. La policia ja no l’espera, però diverses fonts han mostrat el seu convenciment que el veterà dirigent de la FAF tornarà al país. Això sí, voldria tenir garanties que en cap cas anirà a la presó. Per acabar-ho d’adobar, el president Víctor Santos va dimitir a principi de setmana de manera irrevocable.

Els comptes bancaris de la FAF no estan bloquejats per ordre judicial. L’entitat, en el marc de l’‘Operació Cautxú’, és considerada víctima, perjudicada, i, per tant, no se li han embargat els dipòsits, una situació que sí s’ha decretat, per exemple, sobre els comptes de Gea. Cert és que primer la UIFAnd i, després, ja amb la investigació activada i sota comandament de l’autoritat judicial, durant un temps es va dur a terme un control, un monitoratge dels comptes de la FAF. Però això no impedia que l’entitat pogués operar amb normalitat.

El problema actual vindria derivada de la manca d’autoritzats i del fet que els bancs amb els quals opera la federació no s’arriscaran ni un mil·límetre en ser flexibles. Els nous rectors de la FAF, com hauria expressat, per exemple, el vicepresident i nou home fort de l’entitat, Alfonso Martín, a algunes de les persones amb les quals s’ha reunit els darrers dies per tractar la qüestió, esperen que la situació quedi resolta en qüestió de dies. Pocs. Altres fonts han assegurat que la regularització de la situació no necessita la convocatòria de cap assemblea general, que és una qüestió més de tràmit. I els futbolistes que han de cobrar les seves primes per participar en competicions internacionals amb la selecció o altres col·laboradors de l’entitat esperen que tot plegat es desencalli de seguida i no calgui adoptar posicions ‘de força’.