En xifres comptants i sonants, segons que indica la memòria de polítiques d’igualtat que recentment ha publica la secretaria d’Estat, al 2024 es van tractar 21 casos nous, tres més, s’ha dit, que l’any anterior (18). L’any passat s’atenien, a més, 32 casos de prevalença del 2023. En canvi, el 2023 es van tractar 28 casos derivats de l’exercici anterior. La immensa majoria dels casos, la majoria dels agressors, s’han de sotmetre al programa obligats per una decisió judicial. Per tant, normalment hi ha hagut una denúncia prèvia de la parella o exparella per un episodi de violència de gènere que ha acabat amb una sentència condemnatòria.
La violència que els agressors que segueixen aquest tractament de naturalesa terapèutica exerceixen normalment sobre les seves exparelles -perquè de forma molt majoritària la relació s’ha trencat- és de tipus psicològic, encara que no es pot menyspreuar, de cap manera, el nombre d’agressors que recorren a la violència física. L’estat civil de la majoria d’agressors és formalment solter -l’any 2023 hi havia un percentatge de separats més significatiu del que hi ha al 2024- i com els darrers anys, els homes sotmesos al programa reeducatiu són persones amb feina activa.
Per nacionalitats i parròquia d’empadronament, del 2023 al 2024 es pot veure una petita reculada d’homes portuguesos en favor d’un increment d’espanyols o andorrans. Amb tot, hi ha un equilibri força gran entre les tres nacionalitats citades. I quant a la parròquia d’empadronament, majoritàriament es reparteixen, per aquest ordre, entre Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Encamp. I encara dos elements més ja apuntats. En la franja d’edat en què hi ha més agressors és entre 40 i 51 any. I si se suma aquesta franja d’edat amb la que va de 28 a 39 anys, hi ha la meitat o més dels homes que segueixen el programa que s’hi trobarien. D’igual forma, aquells tractats que tenen fills, els solen tenir en edats que van dels 4 als 18 anys.
Comentaris (2)