Les dades les han exposat la secretària d’Estat d’Igualtat i Participació, Mariona Cadena, i la cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras. Ho han fet en el marc del Dia internacional per a l’eliminació de qualsevol violència envers les dones. Durant tot el 2023 hi va haver 301 casos. Si fins ara n’hi ha hagut 287 “pensem que comptant dos mesos més arribarem als 300 de l’any passat”, han indicat les ponents, que han exposat que “des del 2018 han anat augmentant els casos”, ha dit Porras, que hi ha afegit que per “l’estudi que hem fet, pensem que augment de casos no és per un augment de la violència, sinó per la feina feta des del servei i altres departaments” en relació a qüestions com la prevenció, les formacions o els protocols. “És el que està fent el canvi per poder detectar els casos”, ha afirmat, remarcant que les formacions han de ser contínues tant per “refrescar” coneixements com per la rotació de personal que existeix.
La responsable de Polítiques d’Igualtat ha explicat, pel que fa al tipus de violència, que en tots els casos s’exerceix una violència psicològica, però a més 163 usuàries del servei (un 56%) han patit violència física, en 137 es dona maltractament social -prohibir la relació amb l’entorn- i en 128 ocasions s’ha detectat violència econòmica. Hi ha 76 casos en què s’ha detectat violència vicària, és a dir, exercir la violència a través dels fills. En aquest sentit Mireia Porras ha explicat que “s’utilitza durant la relació, però molt més quan es trenca la relació. En molts casos l’únic contacte (dels excònjuges) és a través dels fills. Llavors s’exerceix la violència a través d’ells, i les víctimes directes en son també els fills”.
Altres tipus de violència detectada és l’ambiental, que s’ha localitzat en 127 casos. Es tracta de la violència que s’exerceix en l’ambient: trencar plats, donar cops a les parets, a les portes, ala taula... “Tot això produeix un gran sentiment de por perquè no saps si la violència contra els objectes te la pot exercir a tu”, ha especificat la cap d’àrea. També hi ha 64 casos on s’ha donat violència sexual, encara que la xifra podria ser més elevada perquè “continua sent un tema tabú en la societat”. “Hi ha molts mites entorn a aquest maltractament, com pot ser, per exemple, que les dones casades o en una relació estable han de cedir. Costa molt reconèixer que no haver consentit en el marc d’una relació és maltractament”, ha dit. Finalment, s’han detectat 5 caso de ciberviolència.
Pel que fa al perfil de les dones ateses al servei, en un 36% dels casos tenen entre 40 i 51 anys, un 34% entre 28 i 39 anys i un 15% entre 18 i 27 anys. Pel que fa als casos en menors de 18 anys suposen un 1% de les ateses.
La majoria d’elles (39%) estan solteres, un 27% casades i un 23% separades. Quant a la seva situació laboral, un 66% de les dones ateses treballen, un 11% estan de baixa (segurament una part degudes a la situació de violència viscuda) i un 7% no estan actives.
Porras ha detallat que el 50% de les dones que arriben al servei ho fan per iniciativa pròpia, “el que ens fa pensar que el servei està consolidat i és conegut”, un 20% són derivacions d’afers socials, un 12% procedeixen de l’activació del codi lila a l’hospital, un altre 12% arriben derivades per la policia i un 6% d’altres professionals privats com pot ser el metge de capçalera o psicòlegs.
LA MAJORIA NO DENUNCIA
Una situació que fa temps que es detecta és que la majoria de dones que atén el servei i que són víctimes de violència no denuncien la situació (52%). Porras ha insistit que la xifra és similar a la d’anys anteriors i ha reiterat l’argument per explicar la situació: “És complicat perquè tens un vincle amb aquella persona, pot ser el pare dels teus fills i per tant, hi ha moltes dificultats”.
En aquest sentit ha recordat que per ser ateses al servei no cal haver denunciat i que l’important és “que vinguin”. De fet, ha indicat que anys enrere es va posar el focus en la denúncia “i pressionàvem molt perquè denunciessin”, però Porras ha detallat que es van adonar que si finalment el procés no sortia bé “les dones se sentien molt malament”. Per tant, considera que l’important és que puguin tenir tota la informació del què suposa el procés “i elles decideixin”. Així, una acció que sí que es vol intentar és “poder fer un circuit clar, mitjançant un vídeo, perquè tinguin molt clar el circuit que han de seguir un cop denuncien perquè a vegades tenen una mica d’embolic”.
També s’ha destacat que un 70% de les ateses no han tornat amb la parella, però un 19% sí, 19 dones han rebut acompanyament jurídic a nivell civil i 19 més, a nivell penal; mentre que 67 han volgut seguiment psicològic.