Vist tots els elements que han qüestionat en els darrers temps el seu paper personal i fins i tot el de l’Església -avortament, poc o molt ajut social, suposats encobriments d’abusos…- el clam de Vives semblava la petició d’una mena de treva. És una interpretació. El prelat ha parlat obertament sense embuts dels temes, en aquest cas no polèmics, que se li han plantejat al tomb de la seva visita pastoral a la Massana. L’arquebisbe ha reconegut que a diferència del que va fer el seu antecessor, Joan Martí Alanis, no ha demanat al Vaticà que se li designi un coadjutor. Troba bona la fórmula per al cas del bisbat d’Urgell i els seu paper ‘polític’ amb Andorra, però no té intenció de sol·licitar un auxiliar per preparar-lo per al relleu.
“Si es trobés un coadjutor seria una fórmula molt bona, però no l’he demanat, no toca”, manté el màxim responsable de la diòcesi urgellenca
Vives, que ha assegurat que com qualsevol persona que actualment està al capdavant d’una institució, “hi ha elements que cansen” i que portarien a pensar en un relleu, ha afirmat que “no he demanat un coadjutor” i que ha de ser el Papa qui tingui total llibertat per prendre les decisions que escaigui. De fet, segons fonts consultades, en entorns ‘vaticanistes’ sí que s’hauria començat a moure fitxes per assegurar la successió. No és a la diòcesi d’Urgell a l’única, però, que se li acosta un relleu. Hi ha altres circumscripcions diaconals a Catalunya i Espanya que tenen més urgències.
Vives ha explicat que la coadjutoria, que a principi d’aquest segle va demanar l’administració andorrana i que fins i tot va tenir un reflex en el Concordat, “és una fórmula molt acostumada en l’Església, més en l’Església de França que amb l’espanyola”. El coadjutor és una mena d’auxiliar. “Un bisbe que arriba però que encara no és Copríncep” i que “aniria coneixent, valorant, que l’estimessin i que estimés”. “És una fórmula que en el meu cas va ser molt eficaç. Vaig tenir una coadjutoria molt bona, ens vam avenir molt amb l’arquebisbe Martí”.
Alanis va rebre Vives com a coadjutor dos anys abans de la jubilació. L’actual arquebisbe ja ha complert -ho va fer el juliol- els 73 anys, però no té intenció de demanar coadjutor. “Si es trobés un coadjutor seria una fórmula molt bona, però no l’he demanat, no toca”, ha precisat. De fet, s’ha dit, hi ha diòcesis amb més urgències i cada vegada l’Església té, dit planerament, més problemes de personal.
REPRESENTANT PERSONAL
Just seria en aquest marc, ha precisat també Vives, que cal entendre el nomenament d’un seglar com a representant adjunt al Copríncep. L’elecció del jurista Eduard Ibáñez com a recanvi de Josep Maria Mauri “és una visió més de futur que de passat” atès que en els propers anys “els sacerdots no serem molts” i cada vegada més seglars, també al bisbat d’Urgell, assumeixen responsabilitat de tota mena.
Vives ha explicat que “tinc un representant que fa molts anys que n’és i és el moment de preparar un relleu ben fet i aquesta és la meva obligació”. “l el senyor Eduard Ibáñez està destinat a un relleu esglaonat, ben fet”. Advocat vinculat durant molts anys a Justícia i Pau, “no només a nivell català, també a nivell espanyol”, “pot ser un bon representant”. El Copríncep ha ressaltat que és expert en drets humans i ha recordat que ja al seu dia es va situar Mauri d’adjunt a Nemesi Marquès, llavors representant del Copríncep.
Comentaris (7)