Vaticanistes auguren la recta final del Coprincipat eclesiàstic

El papa Francesc torna a endurir la posició de la Santa Seu vers l’avortament acusant fins i tot de “sicaris” els metges que duen a terme interrupcions d’embarassos 

Celebració de l'ordenació de monsenyor Josep-Lluís Serrano Pentinat. BISBAT D'URGELL

Especialistes en informació vaticana auguren que la missió de monsenyor Josep-Lluís Serrano al capdavant del bisbat d’Urgell i, en conseqüència, com a cap d’Estat d’Andorra serà participar en la reordenació del Coprincipat per tal que l’Església pugui deixar de ser una de les dues crosses on se sustenta la prefectura de l’Estat andorrà. O, almenys, aquesta seria la voluntat de l’actual papa Francesc, que els darrers dies ha tornat a endurir -o com a mínim deixar molt clara- la posició de la Santa Seu en relació amb l’avortament, que equipara a un homicidi i fins i tot acusa de “sicaris” els professionals de la medicina que duen a terme interrupcions d’embarassos.

Serrano té connexió directa amb la Santa Seu. El seu pas per la secretaria d’Estat el fa ser un home del nucli dur vaticà. Per a segons què, Jorge Mario Bergoglio no té ni molt menys les ínfules de grandesa d’antecessors seus ni d’altres dirigents eclesiàstics que eventualment el podrien succeir. Per això, si la línia actual es manté i supera fins i tot el mandat de Francesc, Andorra es podria trobar sense un Coprincipat eclesiàstic, que no pressuposa la finalització de l’actual règim polític i institucional del Principat. Sinó la transformació del mateix, sempre que totes les parts concernides hi estiguin en línia. 

Fonts consultades de l’entorn governamental del país han indicat que una vegada estigui ben assentat, Serrano Pentinat farà tots els contactes, trobades i reunions que consideri adients. I com a diplomàtic que era i continuarà sent -si no se li torç la carrera- després del seu pas per la diòcesi d’Urgell, que no seria ni molt menys el final del seu camí professional, emetrà l’informe corresponent que seria el punt de partida del repensament de tot plegat. En aquest sentit, una vegada el Vaticà tingui feta l’anàlisi profunda que es pressuposa que farà l’ara bisbe coadjutor i futur Copríncep, s’iniciarien converses primer amb França, que en el seu president ostenta l’altra pota del Coprincipat, i després amb Espanya per reordenar la situació.

Andorra es podria trobar sense, durant el proper mandat episcopal d’Urgell, un Coprincipat eclesiàstic, que no pressuposa la finalització de l’actual règim polític i institucional del Principat. Sinó la transformació del mateix, sempre que totes les parts concernides hi estiguin en línia

La base d’aquests pressupòsits indicats per fonts de l’entorn governamental cal cercar-la, per exemple, en exposicions fetes en una revista digital especialitzada en qüestions vaticanes com ‘Germinans Germinabit’, que els consultats asseguren que té bons fils dins de la Santa Seu i, en conseqüència, bones apreciacions i apunts. En un article signat per Oriol Trillas dos dies després de l’ordenació del bisbe Josep-Lluís, s’indicava que “el problema del Coprincipat continuarà existint, així com el desig del papa Francesc d'extingir-lo definitivament”

Deixa clar el mateix article d’anàlisis que “de manera definitiva resultarà impossible en aquests moments, ateses les previsions de la Constitució andorrana, però per això s’ha nomenat un diplomàtic i s’ha posat el càrrec al punt de mira de secretaria d'Estat. El procés es farà a la manera vaticana, però Josep-Lluís Serrano serà el darrer Copríncep eclesiàstic”. I es remarca el fet que Serrano Pentinat és un enviat directe del Vaticà, sense vincles, almenys no pas previs, ni amb la Tarraconense ni amb la Conferència Episcopal espanyola. 

I la força o suport que tindria directament de la Santa Seu el nou bisbe coadjutor d’Urgell s’hauria notat amb el que va ser la primera celebració eucarística celebrada, l’endemà de la seva ordenació, per Serrano Pentinat. “Va ser tremendament significatiu comprovar que seguien a la Seu d’Urgell tant monsenyor Peña Parra com el nunci Auza i els bisbes García Macías, l’arxipreste Makrikas i el bisbe d’Àvila Jesús Rico que havien participat en la celebració anterior”. I segueix dient que tot plegat es tractava d’una “nodrida representació diplomàtica encapçalada pel substitut de Secretaria d’Estat, dos curials i el bisbe avilès, que ha residit molts anys a Roma i que fins fa un any era rector del Pontifici Col·legi Espanyol. I juntament amb ells un bon nombre de sacerdots de secretaria d’Estat. Tots van celebrar al costat del recent ordenat. Tots van perllongar inusualment la seva presència a la Seu d'Urgell, sense la presència de cap bisbe català ni de la resta d'Espanya, a excepció del bisbe Rico, amb més ancoratge a Roma que a l’Estat espanyol”.

AVORTAMENT

Tot plegat es dona en un moment en què el papa Francesc ha tornar a ser més explícit que mai en la posició del Vaticà actual, que en algun moment havia semblat més obert, davant una qüestió com l’avortament. Després d’un viatge a Bèlgica i Luxemburg, i d’anunciar que s’iniciarà el procés de beatificació de qui va ser el rei Balduí dels belgues, diumenge Bergoglio va afirmar que els avortaments són un “homicidi”. Les manifestacions de Francesc durant el cap de setmana han estat força polèmiques, tot qualificant d’assassina la llei de l’avortament belga. De fet, es pretén beatificar Balduí perquè no va signar la llei i va renunciar al tro. 

“Es necessita valentia, cal ser un polític amb pantalons per fer-ho” i “en això (Balduí) ha donat un exemple i és un sant i per això el procés de beatificació anirà endavant”, va anunciar el Papa tot qualificant l’antic rei dels belgues com un “valent” i considera que la llei belga que regula la interrupció de l’embaràs és “una llei de mort”. Francesc va mantenir que les dones tenen “dret a la vida, però també a la dels seus fills”. “Un avortament és un homicidi”, va indicar el Papa, tot al·ludint al fet que “es mata un ésser humà i els metges que s’hi presten són, permeteu-me la paraula, sicaris” i “sobre això no es pot discutir, ja que s’assassina una vida humana”, va concloure.