Hores d’ara no està clar que la unitat teòrica pugui arribar al 22 de juny, quan s’ha de celebrar el congrés per triar executiva i en què es preveu, malgrat els missatges llançats, que el denominat ‘sector palleresista’ quedi relegat al no-res. El gir a la dreta que suposa l’aterratge de Cabanes fa sentir molt incòmode als parlamentaris, que mantindrien el seu escó i tenen la voluntat de continuar com a grup sense intenció d’anar al cul de sac dels no adscrits, on no els fa gens de gràcia d’haver de compartir espai amb Carine Montaner.
Les maniobres fetes -o això considera el sector més proper a Judith Pallarés o, almenys, més obert i progressista dins de les teories liberals- pel president de la formació, Jordi Gallardo, i la secretària general, Maribel Lafoz, i el seu entorn per retenir el poder orgànic tampoc no reconforta gens ni mica aquests militants que creuen insostenible la convivència. De fet, i a través de diferents entrevistes periodístiques fetes els darrers dies, l’entorn parlamentari s’hauria sentit, d’alguna forma, atacat, alhora que, es considera, afirmacions de Gallardo i Cabanes acaben sent contradictòries i posarien de relleu que hi ha qui menteix.
En fi, les darreres hores s’hauria avaluat ja si fer el pas de deixar la formació i, més enllà d’això, com procedir una vegada consumat el trencament. Amb tot, no pas tots els afiliats que es consideren allunyats dels postulats Cabanes-Gallardo seguirien aquells que, eventualment, puguin acabar sortint del partit. Hi ha alguns significats militants d’aquesta ala ‘pallaresista’ que s’estimarien més continuar dins el partit i ser una mena d’arma subversiva per intentar minar els comportaments dels nous-vells dirigents.